Resulta que "traza" és la paraula que va fer servir el meu avi en aquest context: després de berenar la seva ensaïmadeta i cafè amb llet es va dedicar a plegar el mocador de butxaca (de roba, és clar).
Té quasi 102 anys i com que hi ha gent que li parla amb casellà ell, ara, m'hi parlava a mí:
- Señora, no tengo "traza" para "doblart" el pañuelo...
- Avi... que a mi em pots parlar en català
- Ah...! que bé doncs, no?
La veritat és que no em veureu amb l'Estelada en forma de capa com si fós el Superman-Superestelada, en aquest cas- però sí que m'agradaria viure en català.
No vull viure en rus, polonès, romanès, àrab ni urdu...ni en castellà
No vull que quan jo sigui vella i estigui malalta hagi de dir:
- Me duele la panza por aquí al costado, es que me he manjado un préssego...
Tinc ganes de viure i, si cal, enmalaltir en català. Suposo que la Geli ja farà mans i mànigues perquè això no sigui així...
O sigui, que tenim dos opcions:
1. Aprendre les parts del cos, les malalties i els menjars en els idiomes de les nacionalitats dels metges que es contractaran al vostre barri (si dieu cacahuet et diran "¡Usted quiso desir maní...!" i et pensaràs que tú comences a no recordar les paraules)
2. Cuidar-vos molt per no enmalaltir i no haber de recórrer als metges
Vaja quins consells, no?
Apa, petons
(Ja sabeu que això és el Montsant, no?)
