Glamour

La Farrah Fawcet es va morir. Resulta que la seva mort ha quedat a l'ombra ja que hores després moria el Michael.

El món del glamur...

És glamurosa la Sra. Margarita María Pintos?

Aquest deu ser el nom artístic o el real?

La petita foto de El País no em permet veure si té pròtesi de mama, porta sabates de M. Blahnik o bolso de Prada però el que diu i com ho diu sí que és interessant.

Quantes teòlogues coneixeu?

Bé, aquesta senyora em resulta respectable i com que l'escrit sembla interessant aquí us el deixo per si no vau llegir el diari el dissabte 28 juny.

El veí de sota a la mateixa pàgina era un senyor que no si si va de Hugo Boss però també el podriem posar dins de la secció de "Gent probablement no glamurosa pero probablement molt més interessant"(GPNGPPMMI). També us el deixo aquí.

Probablement no ho pengi avui ja que us he de donar latència per que llegiu els altres escrits. Ho penjaré quan em sembli bé així que no us estranyi el decalatge de dates.

Fins ara

R

3rd and last stop

Que a Colòmbia maten caperols que defensen la seva terra. Per mantenir-se segurs han d'acabar desplaçant-se a la ciutat on malviuen fins que intenten retornar sense cap suport ni garantia de protecció pel govern. Es veu que les matances de vegades són amb armes de foc però d'altres amb matxets o serres elèctriques...



I una de molt forta... la dels nens soldats d'Uganda. Night commuters és com s'anomemen els nens que van a dormir a uns casalots vigilats per ONG ja que, si dormíssin a casa, els segrestarien. Els segresten i els preparen per a ser nens soldat. De vegades, per comprobar que valen com a soldats, que són capaços de fer coses fortes, fan que matin al seu pare o agafen a dos germans i li diuen al gran: - Mata el petit, si no el mates ell et matarà a tu i sinó, us matarem als dos...
Les nenes soldat, a més de cuinar, al començament, o matar, més endavant, han de fer de serves sexuals als soldats...



No crec que psicològicament es pugui reparar mai aquest mal. Quan els nens que han sigut nens soldat ho relaten tenen una cara inexpressiva i només a alguns els cau una llàgrima. És tant l'horror i el dolor que no poden fer cap expressió facial al respecte.



Convidats a la reflexió esteu...

Segona parada

No us vindrà de gust ja que són coses "no apetecibles" però la pel.li impressionava en veure els testimonis de les violacions repetides a dones de República democràtica del Congo. Van a un poblat, peguen als homes, alguns moren i elles són violades repetidament entre 5, 7 ,10 soldats...

Seguia amb la poca investigació que hi ha respecte l'únic fàrmac que cura la malaltia de la son. Es veu que el mateix producte evita que creixi pèl: llavors sí que s'ha investigat. Em sembla que la pel.li anomenaba que actualment s'està investigant en 1800 productes per aprimar....

De viatge

De viatge us portaré, en els pòxims posts, per una pel.lícula bona que vaig veure per la TV3. Produïda pel Bardem i amb Metges sense fronteres com a fil conductor, s'anuncia com Invisibles i denuncia situacions bastant impressionants que no passen a les nostres vides...i per això sembla que no existeixin...ojos que no ven...
Comença amb una noia Boliviana que treballa a Barcelona: al matí, al geriàtric i a la tarda, cuidant dos nens que tenen tots els joguets de l'imaginarium (fets a xina). La seva família es va morint de malaltia de Chagas.

Ho exposa de la següent manera: resulta que hi hi una xinxa que és la que transmet el Chagas que neix i viu en les parets d'adob.
- Qui té parets d'adob?
- Els pobres.
- Afecta als turistes?
- No.
- Cal que les empreses farmacèutiques investiguin per a trobar un tractament per al Chagas?
- ...Si són pobres no podran comprar el fàrmac...no hi ha quartos...no hi ha investigació (en el moment de la pel.li no hi havia línies d'investigació però ara en hi ha dues de preclíniques a càrrec de Metges sense fornteres).

Hi ha ironies: Trypanosoma cruzii i "crucero" no tenen res a veure.

Va, un toc d'humor:
Avui, al mercat de Reus, després de sentir la frase:
- La que sabe se lo queda! Venga nenas! La que sabe se lo queda! (Evidentment jo me n'he quedat dos...de fos el que fos... )
he sentit una mica de conversa d'uns altres:
- ¿Dónde fuisteis de viaje?
- A Marina d'or!
(...) i ja no he escoltat més...

Continuaré...
B77
R

P.P.P.

Pidolaire Profesional Plastificat...
...és el que he vist avui per carrer. Un home d'uns 43 anys, d'aquells que fan panxa i que tenen 2 braços i dos cames que sí funcionen...vaja, dels que podria treballar carregant mobles, ampolles de suavitzant, senyors grans que no es poden valdre per ells mateixos.... bé, doncs aquest és un pidolaire professional. El seu horari és de 10 a 13h i treballa al costat del forn de pa (simbòlic que "no tengo ni pal pan de mis hijos"...i jo, resulta que no tengo hijos de tant treballar...) bé ho fan perquè et sentis culpable...ai! quasi ho aconsegueixen. El Professional en questió portava un din-A4 plastificat i amb la seva foto impresa en colors...on hi deia que por el amor de Dios deme algo, bla, bla, bla y que Dios le bendiga.... Lo del plastificat és bona idea ja que així no s'arruga ni embruta el paperet i, si treballes els dies que plou, tampoc se't mulla.


L'altre dia, ara que fa bon temps, hi havia una sra. d'aspecte de gitana romanesa amb un bebenet de uns 2 mesets...molt quietet el bebenet...¿no us estranya que els vostres fills es moguin i plorin i no aguantin la calor i els nens que porten els pidolaires estan quiets, quiets, quiets...? No dic que sigui la gent d'aquesta ètnia ni d'aquest país ho facin però es diu que hi ha un recurs que s'usa que és el següent: donar antihistamínics als bebenets i així els agafa son s'estan quiets durant la "jornada laboral" de pidolaire...us ho podeu creure o no. Jo no en tinc proves que demostrin que això és cert però sí sé que els bebenets es mouen.

En castellà es diu pedigüeño que sempre m'ha fet pensar en pingüino. En anglès es diu beggar (de beg: rogar) que no només demana sinó que prega...encara sona a més sotmès.

Ale, besets

PD: Bé, que la ecobola m'ha canviat la vida no és del tot cert però sí que m'ha sorprès i això em fa gràcia.

ECOBOLA

Les coses que et canvien la vida de veritat, són decobriments com ara la ECOBOLA...no és un nom molt glamurós però el que fa sí que n'és: renta sense sabó!
Es tracta d'una bola de plàstic que a dins té boletes de ceràmica que gan que es generin ions i que la roba et quedi sense olor i neta. Exactament les taques o llardarades no marxen si no hi poses una mica de sabó local però per la resta va bé.




Jo crec que no en fan propaganda ja que tancarien alguns els que es dediquen a fer detergents i això, deuen pensar, no pot ser...és com lo de la llei antitabac: es recapten tants quartos dels impostos del tabac que, encara que generi problemes de salut/morts no surt a compte esforçar-se a aconseguir disminuir el consum. "Va disminuirem una mica el cosum perquè sembli que fem algo però no massa que sinó no hi haurà recaptació!". Sí senyors, les coses van així. Tant de bo realment als locals no s'hi pogués fumar.
A d'altres països mediterranis (=de moral una mica laxa per allò de "Nosaltres arribem tard perquè som mediterranis", "no paguem a l'autobús perque som mediterranis", "escopim a terra...", "ens colem...", "mentim en l'edat per entar als museus d'Europa..." ) com ara Itàlia s'hi han posat ferms (F.E.R.M.) amb aquest tema i no deixen fumar als llocs. Sí, sí, molta crisi però la gent no paga 3 euros per anar al metge però sí per comprar un paquet de tabac...no nem bé.

Es veu que també existeix això dels ions per a la dutxa, el rentaplats,....

Tinc 3 preguntes:
1. Algú em pot explicar com és que l'olor d'all dels dits marxa si la fregues amb un ganivet o algo d'acer?
2. Què és més sostenible: encimera de marbre, resina, silestone o conglomerat?
3. Sabeu d'alguna marca de encimeras de vidre reciclat que sigui de per aquí (n'he trobat una però és a USA) i a una de valència només tenen encimeras blaves...

Gràcies
R

Candy Bill

Resulta que vaig guanyar un premi al final de la residència. Es tractava d'un premi obtingut per votació de tots els residents (la majoria de medicina). Hem van atorgar el premi "Como me pique te meto"i el premi en questió era una espasa de plàstic com de Xena la guerrera....potser m'he passat en inentar no semblar massa bona persona/bleda. Potser m'he passat tant que ara estic a l'altre extrem...Bé, ja se sap que la humanitat fa moviments pendul.lars. Si he anat d'un costat a l'altre ara potser em podré quedar al mig i descansar i viure la meva vida plàcidament...t'imagines?




Fa una setmana que visc la resta de la meva vida. És la meva vida d.r. (després de la residència). No m'ho puc creure...en veritat no m'ho crec fins que no tingui un paper en castellà del Ministerio que ho certifiqui. No deu faltar gaire.








Estic canviant?

TB

Ahir, a la piscina de l'Atletic club Barceloneta sentia xerrar els homes des del vestuari de les dones. Era a l'hora dels jubilats, a mig matí. Se sentien veus de senyor gran que primer parlaven de l'Espanyol: no hi vaig parar massa atenció. Després la cosa va anar cap a a cantar Els Segadors...?! ...com a caçó de dutxa?!
Això em recordava que dies enrrera, quan el Barça va guanyar la Xampions, hi havia dues dones que, a les 6:40 del matí, als Ferrocarrils Catalans que em portaven a fer un curs a Sabadell ....:
- Pues yo, a la bandera del barça le puse unas cintas pero como tengo el balcón de mármol no tenia donde atarlas.
- Y ¿cómo lo hiciste?
- Pues nada, cojí unos plomos...
- ¿Tienes plomos?
- Sí. Mi marido y mi suegro pescan...y le puse unos plomos en la parte de abajo
- Pues cuando nosotros la colgamos también se venia para adentro...así que saqué un palo de la escoba y le hice un dobladillo en la parte de abajo de la bandera, para poder meter el palo...y se aguanta...

Vaig pensar que quant de temps té la gent...també podrieu dir que quant de temps tinc jo per transciure-ho aquí...sí, ho podrieu dir. Però després anem a veure pel.lis de l'Almodovar o del W Allen i resulta que són originals o ocurrents.

Ho explico ara que per uns dies tinc una mica de temps. En el seu moment no ho vaig poder explicar.
Com que tinc una mica de temps he caigut a una nova sèrie. És culpa de l'Arantxa del Txenxo (la que té el blog aquí al costat). Es diu True Blood i va de vampirs i una cambrera telèpata...evidentment és per a fricòlegs avançats com és el meu cas. Els que en tingueu curiositat espero que la trobeu (surf the channel-megavideo is the answer) i a veure si us agrada.