divendres, 28 de maig del 2010

El meu carrer

Com una redacció de segon de bàsica us diré que al meu carrer hi ha de tot. Hi ha una botiga on venen trens, una botiga de petardos i un bar on hi ténen un ànec turquesa a la nevera- aparador on es veuen trossos de vedella i el peix sencer que un dia o altre cuinaran.


Com veieu al meu carrer hi ha de tot. Ironia que es diu carrer Independència en el moment que t’adones que, quasi amb 40 tacos, encara no ets independent. Resulta que és el nom d’una batalla. Vaja, resulta que l’agresivitat em persegueix o la persegueixo? Deixem-ho aquí.


Per descarregar agresivitat d’una forma socialment aceptable podria fer kick-boxing+ tir al plat i encara hauria de fer alguna cosa més. Es veu que tir al plat és molt cari i lo del “kick”: no em ve de gust que m’arriin patades al genoll operat…una opció és ser cirurgiana militar i anar amb helicopter per les guerres. M’haurien entrenat a disparar i portaria pistola al cinturó. El problema és que no em veig com la Rosa de España. Sí em veig amb caçadora de camuflatge i armilla antibales però lo de la roja y gualda a l’espatlla esquerra y hablar todo eL día en La Lengua madre de los vecinos com que no.



Avui faig una caipi al terrat per celebrar l’Indepence day, o la nova feina, o la revetlla de St. Joan (he comprat pets de monja), o “el porque hoy es hoy” o “el porque yo lo valgo”. És igual el títol. Acabes veient que, sense ser dependencia, t’agrada percebre que els que tu aprecies també t’aprecien. Potser sí que començo a ser independent.

divendres, 21 de maig del 2010

Make an educated guess...

La frase que diu el Malkovich a l'anunci de Nespresso quan el Clooney arriba al cel.
He trobat això a la Vanguàrdia, us ho penjo.

R

dilluns, 17 de maig del 2010

La resposta

The answer is blowing in the net

Sap greu ja que aquest carles martí sembla jove i emprenedor però tampoc m'he de deixar guiar per les aparençes...bé el millet sembla un vellet indefens com els que jo atenc. Adonin-se que els noms estan en minúscules i no per error.

dilluns, 10 de maig del 2010

El circ

En època preelectoral: pallassades a domicili carregades de populisme barato en un moment en que no hi ha quartos.

Tothom ho veu que no és el moment de redecorar la ciutat a no ser que tinguis uns cosinets que tenen empreses de tramvies, de planter de palmenres, de mobiliari urbà i altres coses que es necessiten per fer un carrer. Espero que això faci que no surti reelegit.

Imatge treta de la Vanguàrdia.es

dijous, 6 de maig del 2010

Jazzmin

Al barri hi ha una senyora que té una sabateria. Porta una trena rossa, deu pesar 130 o 140 kilos, té un gosset petit blanc i avui he vist que llegeix novel.les de Jazmin.
És d'aquelles filòsofes de barri que quan vas a comprar sabates per peus dolorosos sempre et deixa anar una teoria. A la paret hi té penjat un cartell amb una cita d'Einstein que parla de la crisi i les oportunitas que brinda a l'intel.lecte.
Porta una crossa perque els genolls li fan mal. Potser si fes el pronokal baixaria de pes una mica però no se si se'l pot pagar.

Hi ha gent que no s'hauria d'extinguir però en realitat tots ho farem.
Penso que sí val la pena cuidar-se una mica ja que la riquesa humana que acompanya el cos de molta gent duraria una mica més amb 20 kilos de menys.
També és veritat que de vegades el cos et soreviu a l'ànima i això tampoc és bo.

Aquesta setmana passada s'ha mort un Sr. de Reus que era jazzístic. Era el Jaume que organitzava el festival de Jazz de Reus. Habia estat pel món amb això del Jazz i va engrescar a dos cosins meus a viure el món de la música per aquest camí. Estan molt tristos perque és una gran pèrdua. Ja era gran però ¿si no hagués fumat?

Per a ells era un referent. Deu ser trist el moment en que perds tots els que eren referents per tu.

Estimats, intentaré ser positiva al pròxim post.