Xurros de xocolata

Hi havia una vegada una noia que tenia curiositat per diverses coses. Resulta que les fonts que podrien apagar la set de la seva curiositat estaven una mica allunyades del camí marcat. No sabia com mantenir-se al camí i alhora trobar les respostes...Com que va veure que era impossible va sortir del camí, a treure el cap allà fora, a risc de predre's.
La veritat és que no es va perdre. Per sorpresa d'ella es va carregar d'informació i així va guanyar una autonomia. Va resultar que podia entrar i sortir del camí quan volia així anar a les fonts totes les vegades que li vingués de gust...i no passava res.

Ara, que ja han passat molts dies m'he retrobat amb una de les fonts. Vaig coneixer la Nazarin fa uns 8 o 9 anys en un curs de la Casa Elizalde que es deia "La sexualitat i la dona en les diferents religions"...Mare de déu, que freaky, no? En lloc de fer un curs útil com el de Coaching o hedonista com el de Tast de vins resulta que m'apunto a ...això....

Resulta que és una persona molt complerta com a individu que pensa i que forma part del món. És politòloga. És iraní i va haber de venir a viure aquí als anys 80 abans que n'hi passés una de grossa.

Entre les explicacions que suposaven els temes del curs, ens explicava coses d'Iran que jo no veia ni sentia per la tele. Ens va explicar que no en sabia res de la seva millor amiga allà a Iran...que la útima vegada que havia parlat amb la seva mare li havia dit que estava a la presó i que ella li portava pasta de dents amb pastilles anticonceptives a dins...Enteneu què vol dir això, no?

Em va agradar molt coneixer-la. Vaig pensar que m'agradaria poder xerrar de tant en tant amb ella però no se'm va acudir com. Si fes tertulies o algo així... Bé, em vaig capbussar en la meva feina que és humana però no humanística i li vaig perdre el fil.

L'altre dia vaig veure un cartell que anunciava que ella feia una xerrada en un local.
El local, no t'ho perdis, era un antic taller sense ventilació ni finestres que es deia El telèfon roig. L'aspecte era d'aquell local no sé si d'anarquistes, punkis o què per davant del del qual jo haia de passar de petita en anar a l'escola tot ple de pintades i A d'anarquia i gent amb cadenes bevent cervesa a fora.
Ara ja no es porten les cadenes ni les pintades tant grolleres. La cervesa es manté.
Doncs allà hi erem: jo i unes 6 dones d'aquestes benestants de l'Eixample i un parell de noies que devien estudiar sociologia o polítiques, un senyor i els membres del Telèfon. La xerrada anunciada per error "La dona a l'Islam" resulta que era "La dona a l'Iran" i va ser super interessant.

Els ho agraeixo als membres del Telèfon Roig.

Han passat molts anys ni la Nazarin, ni el Monzó o la Echevarria són amics que jo tingui a l'abast per fer petar la xerrada un dissabte a la tarda però al menys ara tinc el seu blog. Aquí us el deixo: Nazarin Amirian

Espero que el disfruteu

Aquí hi ha dos còmics de dones iranis que poden ser un bon regal:


NYLON ROAD de Parsua Bashi

PERSÉPOLIS de Marjane Satrapi








Besets

R

PD: Evidentment el títol no té res a veure però si poso una cosa bona potser és més fàcil inicar la lectura que si ho titulo algo com "Reflexions sobre Iran".

j'adore

Amb el joc de paraules que coincideix amb Xador us diré alguna cosa suelta:

Sabeu que a l'Iran són musulmans però no tenien les costums àrabs? Aquestes han estat imposades pel règim islamista que mana actualment. Als anys 70 les dones portaven pantalons i faldilles i anaven amb el cap descobert.

Sabieu que la primera lapidació a l'Iran va ser als anys 80? Originalmen està a la bíblia (allò de "qui no tingui culpa que llenci la primera pedra") i no era un càstig autòcton de la zona però els que manen ho han imposat i ara s'ha de fer.

Sabieu que unes 400 persones (amb 400 vides, 400 cervells que pensaven i cors que estimaven) han estat executats en els últims 4 mesos (habitualment la forca i en públic).

Sabieu que la idea que el país pateixi internament ja deu convindre a alguns...i, és clar, "no se'n poden ocupar" de cosetes com que a l'edat legal per a casar-se les dones (és a dir, nenes) s'ha baixat a 8 anys i 9 mesos...tal com diu l'alcorà que em sembla que va ser escrit fa alguns anys....?

Es necessiten les forces per fer altres coses com ara al.legar que els talibans s'han de reduir...Ben mirat, ¿tan costa que la superpotència mundial (amb totes les armes que tenen i un exèrcit professional que estan com a toros) pogués resoldre el problema dels talibans (esprimatxats i bruts) si de veritat volgués?

No, que pateixi internament Iran no els preocupa a aquests "sol.lucionadors" que són els USA. Necessiten parlar amb Iran però de temes que el relacionen amb l'exterior (digues-li petroli) i els és igual les minúcies internes. Per això no cal matar's-hi.

Es veu que volen liar-la a Pakistan, així els debiliten es poden repartir el pastís...i li donen un trocet a la Índia...i la Índia s'ajunta amb USA per anar contra Xina...

Enceto la idea però ja us donaré eines per a desenvolpar-ho.

Per cert, el perfum J'adore té una noia rossa molt maqueta que porta un emblema del patiment femení una vegada més: porta aquells anells del coll que desatriculen les vèrtebres i debiliten la musculatura d'unes dones tribals de no sé quin pais...al.legant que així son més belles...Ai, fillets!





Apa, només 5 cèmtims
R

PD: Tenia la idea Freaky d'imaginar-me les dues carabasses que he comprat per fer-ne crema fent una manifestació on elles portéssin una pancarta que digués que elles celebren la Castanyada...volia fer tot el muntatge i una foto però us estalviaré aquesta sorprenent natura morta...