Houston

No cal que us digui quin és el meu problema. Els que em coneixeu bé ja el sabeu. Jo crec que hauria d'haver-hi una societat on nosaltres, els que patim d'aquest mal, tinguiéssim recolzament mutu...no sé, no? així com ara un SOS Imelda o algo així. Potser s'ha de fundar una ONG però això haureu de ser vosaltres ja que jo mateixa, la víctima, és molt difícil que ho resolgui. A més...aquest problema costa molts diners i, és igual, ja que sempre et fan mal els peus. L'únic criteri restrictiu que utilitzo és que no siguin fetes a Xina(en dos anys només me l'he saltat 3 vegades...).

Sigueu comprensius amb adictes anònims com jo....

Si voleu fer donacions a la meva causa poseu la creueta correcta a la declaració de Renda: Hacienda somos todos.

Ale! petons

De l'adicció a l'àtom

Potser una mica enganxada sí que hi estic. Em mola quan diu "Crear" abans de fer una entrada al Blog. Et dóna com una cosa d'arista i de Déu alhora que no es pot explicar i..., a més, és gratis.

Supososo que ja em va bé descarregar una mica aquí perquè sinó, tinc totes questes genials idees al cap i m'ocupen molt d'espai... És que si una és genial li podrien fer rebentar les cissures. Us heu d'imaginar tota questa producció que gira com un torbellino al meu cap....l'he de canalitzar, tota aquesta energia l'he de canalitzar. Potser algú podria fer com allò dels àtoms que xoquen...com es diu...per Vandellòs, sí home, sí...ah! energia nuclear.

De passada us convido a tots A GASTAR MENYS ENERGIA!!!

Ex: tancar ordinador, pilots d'aparells de música i tele, treure carregadors de mòvil quan no es fan servir, consumir fruites de temporada perque no calgui portar prunes de Xile en ple Desembre (ni són bones i costen un ou de la cara en petroli per a transportar-les).

L'originària de provínicia formada per petroquímica i nuclears (trieu què us agrada més) es despedeix de tots vostès.

Diga'm Cruella de Ville

No podia ser d'una altra manera...l'objectiu és fer por. Fins on pot arribar el maquiavelisme... Aquestes són la Sònia i la Mónica companyes meves de feina que fins el moment també eren amigues. Després resulta que han agafat distància i jo...no sé perquè?? La veritat és que les dues encara em parlen i, en certa manera això és un homenatge a elles.

En certa manera també és un acte de terrorisme cap a la Hans...prepara't xata! Jo no volia però quan la imaginació va al poder poden passar COSES!!!! Potser et repensaràs lo de casar-te...

Per cert, em poseu saludar i dir cosetes, encara que no generi molt debat jo me n'alegro que em saludeu per aquí.

B7

Ordem e progresso

L'ordre és una utopia.




"Mantingues l'ordre i l'ordre et mandindrà" pare de na Teresa dixit.




Hi ha coses que són genètiques fins el punt que quan va venir La Científica a casa van pensar que els lladres "sí que habien remenat molt"...? si això està com sempre!



Ordre mental, sí. Ordre material, no tant. Tinc el concepte al meu cap. De debò que sé què vol dir però és difícil.



Vosaltres com ho porteu??? Potser la Cris seria la primera a la llista d'empatitzants. I la Pilar i la Cati clarament les últimes ja que sí que en són d'ordenades... millor ORDENADES.





També hi ha el concepte desenvolupat per mi de "Ordenar l'ordinador" es tracta d'enreçar i fer neteja de les coses que hi tens.



Benvolguts us desitjo Ordre i concert (or Sense and sensibility or bon vent i barcanova...a l'arena...has deixat nau i xarxa...he d'anaaaar vers un nou horitzó...)

Knoking on bloggers door

Ai! estimats radioients...us he obert les portes perque feu els vostres comentaris des de "anònim". Així tothom hi pot dir la seva.

Per altra part pensareu: I tens temps d'escriure? Ja sabeu que no. Ara estic fregint les patates de la truita de ... i corro el risc que el teclat de l'ordinador em faci olor de ceba. Mira, sóc una dona de risc, què hi vols fer!

Paral.lelament miro les notícies on hi surt que a Mèxic hi fan una cursa amb talons de 7 cm...per això paguem una tele pública.

Notin-se a extingir:

Ràdioient, truita de patata (massa feina), "dir-hi la seva","què hi vols fer!"

Continuarem estimats.

El perquè del títol

El 1932, Tod Browing genera el terme freak a la seva pel.lícula. En realitat es tracta d'un grup de gent amb malalties endocrines que, en aquell temps, eren impossibles de tractar ja que se'n desconeixia l'origen del prolema o, en cas de saber-lo, no hi havia mitjans tècnics per fer-ho. També hi surten a la pel.lícula gent amb hemangiomes gegants que els deformen els llavis, platisbasia...són gent rara per al moment.

Tinc ple contacte amb el terme "freak" el 1998 quan, des de NY visito Coney Island. És un parc d'atraccions decrèpit on hi ha cartells de l'època (els 50) i encara fan algun espectacle com la dona sirena, la dona barbuda i d'altres. http://www.coneyisland.com/

Des de llavors veig freakys per tot arreu. Ara que les malties endocrines no generen simptomatologia macroscòpica amb tanta freqüencia, podem etiquetar de freaks a molts dels que ens envolten o a nosaltres mateixos.

Cal dir que he arribat a tenir entrevistes com experta en fricologia per la ràdio. Em van veure en una exposició de Freaks al CCCB i van intuir que m'interessava el tema i que hi tenia coses a dir. Potser em van veure Freak??? Molt probable.

Benvinguts al nostre planeta!

Inauguració

Avui s'inaugura el bloc amb la idea de compartir les coses de la vida. La feina no ens permet parlar cada dia de tot el que volem amb tothom qui volem així que aquí us deixo el meu blog per que tingueu coneixement de les meves idees.

La veritat és que la meva àvia pensava que erem premis Nobel...la veritat és que jo penso que no ho sóc però també sóc feliç.

La meva idea era fer-vos coneixer conceptes nous i neologismes. N'hi ha que són de generació pròpia i n'hi ha que són agafats del carrer (o, de vegades, de l'hospital)

Exemple del primer (generat arrel d'un lapsus linguae?): Morby Dick és com s'anomena una persona amb obesitat mòrbida que no cap a la camilla.

Exemple del segón són: práncreas o hiterpensa (hipertensa...I suppose).

També podria servir, el blog, per recomanar pel·lis... a mi m'ha agradat Death at a funeral (=Un funeral de muerte: traducció horrible no merescuda pel nivell de peli anglesa que és). També em va agradar El extraño (francesa no recordo títol original).

Estimat públic, no espereu que us parli gaire de política ni de futbol...potser tampoc haureu d'esperar entrades diàries. Podeu esperar fotos superguapes o normals.

Avui és dia de fer panellets i per fi ho he fet. Demà els enfornaré.

Accepto i agraeixo aportacions del tipus: paraules de català que quasi estan en desús, receptes, neologismes generats per vosaltres i altres coses que em volgueu dir.

Fins aviat a tots