skip to main |
skip to sidebar
Houston
No cal que us digui quin és el meu problema. Els que em coneixeu bé ja el sabeu. Jo crec que hauria d'haver-hi una societat on nosaltres, els que patim d'aquest mal, tinguiéssim recolzament mutu...no sé, no? així com ara un SOS Imelda o algo així. Potser s'ha de fundar una ONG però això haureu de ser vosaltres ja que jo mateixa, la víctima, és molt difícil que ho resolgui. A més...aquest problema costa molts diners i, és igual, ja que sempre et fan mal els peus. L'únic criteri restrictiu que utilitzo és que no siguin fetes a Xina(en dos anys només me l'he saltat 3 vegades...).
Sigueu comprensius amb adictes anònims com jo....
Si voleu fer donacions a la meva causa poseu la creueta correcta a la declaració de Renda: Hacienda somos todos.
Ale! petons
1 comentari:
T'entenc perfectament, jo tambe em considero victima d'aquest mal, que en el meu cas darrerament s'ha estes al genere "abrics i jaquetes", sera perque aqui l'hivern dura tant que et veus "obligat" a tenir un abric per a cada ocasio i temperatura. En fi, que reconec que en tinc molts, pero em consola el fet de que quasi tots me'ls compro en un outlet per quatre durets, com qui diu.
Mentres no et passi com a la Carrie Bradshaw de 'Sex and the city', que en un episodi s'adona que amb la fortuna que ha invertit comprant sabates hauria pogut pagar l' entrada d'un pis...
Petonets des de Maastricht (avui al mercat -2 graus!)
Publica un comentari a l'entrada