Ai!....quasi que sóc la primera en penjar els llums de Nadal. Sí amics, avui discutirem sobre la necessitat vital que signifiquen aquests llums.
Us avisaré que a Flores Navarro m'han avançat posant guirnaldes de llumetes en uns avets....també els xinos ja tenen aquests Papa Noels tan nostrats que pugen pels balcons-això sí que és preciós!- i que es veuen tan naturals que no saps si fotre'ls-hi un tiro o avisar a la poli (a Europa no podem matar perque ens hagin envait la propietat privada així que ens quedem amb la opció de trucar a la poli, ja podem esperar 3/4 d'hora al carrer a que arribin).
Tornant a la llum...Per Suècia fan això de posar coronetes amb espelmes a les nenes per celebrar Santa Llúcia, la festa de la llum. Amb això podem fer un link cap a la festa d'aniversari del meu avi que la farem aquest diumenge. Fa cent anys el dia 27... Vols dir que no deu trobar exagerat que durant 2 mesos els carrers semblin de dia mentre, en realitat, és negra nit? Ell, que ha viscut sense aigua corrent, calefacció, electricitat ni cotxe, no crec que cregui necessaria tota aquesta il.luminació per a celebrar la joia del Nadal.
Mare de Déu, Senyor! Tot el que podriem fer amb els cuartos que costa aquesta lluminària! No ho puc evitar. Quan viviem a la raval teniem aquestes llums que entraven pel balcó, acompanyats de nadales impertinents que sonaven i no et deixaven estudiar. Dic imperinents perquè sovint no eren les nostres nadales de tota la vida sinó que eren les del mostruari català que a mí, que ja sabeu que sóc bastant de la ceba, ni em sonaven. Vaja, que em semblaven intruses.
Aquesta relació que tinc amb la decoració nadalenca em porta a ser un poquet terrorista...i ara desenvoluparé la idea: jo sortiria els diumenges a les 8 del matí amb un tallacables i tallaria els cirqüits i així hi hauria menys despesa energètica (s'ha de sortir a les 8 perque fa fred i els urbanos no patrullen, no hi ha gent pel carrer i els que hi ha porten la farra de la nit anterior al cos i, evidentment, no et faran cas. Per altra part, aquest acte vandàlicoecologista no es por consumar de nit ja que hi ha tanta llum que et veurien com si fos de dia...). Sóc com una Robin Hood de l'energia, vaja, la cosina del Capità Enciam.
Suposo que ja us hi heu fixat que tota aquesta decoració/música només és com una catifa vermella que ens ens mena al consumisme extrem, clarament innecessari i de satisfacció tan immediata com efímera. Que no us enganyin. Que per estar satisfets amb un mateix no cal que us ho compreu tot....
També vaig pensar en el meu avi la primera vegada que vaig veure aquelles pedres tan brillants i pulides que venen al Natura (allò per decorar). Vaig persar:1r- Que boniques...2n- Les vull tenir...3r- Si el meu avi vegés que la gent compra pedres per 700 pts deuria pensar que estem sonats (en aquella època podies comprar 10 kilos de patates per preu d'unes pedres importades en transport amb gasolina/gasoil de vés a saber on i pulides per una gent que no deuen tenir ni mascareta perquè el polsim no els entri als pulmons, ni quatre duros per comprar un kilo de patates...) però a occident ens sembava necessari...quina vergonya em fa.
Apa, bona setmana!
4 comentaris:
Quina entrada al blog més militant!
Fa uns anys, quan em va agafar l'impetu ecologista, sentia pensaments semblants amb molta força. Crec que ultimament m'he apoltronat una mica, com diu el meu amic Abdón em dec haver aburgesat. De tota manera en el meu descàrrec dir que no he instal·lat mai llumetes d'aquelles que s'encenen i s'apaguen, ni tinc Papa Noel al balcó (però si el tingués tampoc t'ho diria, perqué m'arriscaria massa a que no em tornessis a dirigir la paraula)
T'explico una cosa que crec graciosa,però no té gaire a veure amb l'entrada. L'exposició del dissabte al Museu d'Historia anava de la Guerra de Succssessió. Va estar força bé. Cap al final passaven una pel·liculeta esbiaxada cap a l'ideologia de la ceba. Donaven una visió de la resistència heroica a Barcelona durant 14 mesos abans de l'11 de setembre de 1714, d'uns quants catalans resistint el setge d'un exèrcit espanyol molt nombrós. No em considero gens de la ceba i sí en canvi molt antimilitarista. Per això, normalment no em dirien res aquest tipus de coses, però potser el nacionalisme o el "d'allà on som", està molt arrelat en nosaltres i veient la peli, em va quedar un regust com de dir: "Carai quin valor els nostres avantpassats!" Però era un pensament així en veu baixa, per no dir-lo gaire alt.
Després al final, hi havia el llibre amb les dedicatòries de la gent ple de comentaris de com havien vist l'exposició. N'hi havia un que comentava el tema de la repressió que van patir els catalans després de l'ocupació de Barcelona. Deia més o menys així: "Hay que ver qué mal acabamos el trabajo. Había que pasarlos a todos por la guillotina. Somos un país de chapuceros!". I al costat un altre apunt: "Típic comentari d'un espanyol. No canviaran mai!"
Continuant els comentaris lingüístics del teu últim post i veien que escrius sobre el Nadal, jo vull fer una crida ... NADAL ÉS SINGULAR!!!
La propera persona que senti que parla d'ELS NADALS rebrà una clatellada! Ho juro!
Apa, siau!
Marc Arza
Cutxi,
De què has de defensar-la? Del meu comentari...?
No ho entenc, però bé.
Al meu bloc hi ha faltes, sí. I encara sort que no l'escric a mà perquè llavors sí que riuriem tots.
Un petó a les dues,
Marc
Apreciada cosina del Capita Enciam,
De vegades llegeixes i una paraula et desperta un record molt íntim. De vegades sense voler, algu et desperta quelcom que no vols reviure...o sí vols.
A mi m'ha despertat la menció de FLORES NAVARRO, sí sí, ben innocent la menció.
He crescut a l'Eixample i la meva mare anava a comprar al Mercat de la Concepció i, es clar, res més inquietant quan ets petit que anar a mercat, i la meva mare coneixia a tothom, m'encanta recordar com s'esforçava en parlar en català amb la peixatera, la de la carn, la verdura, ai ai ai, quina madriles més encantadora. Tornavem cap a casa i paravem a Flors Navarro a comprar alguna planta, vull dir al Navarro d'abans, que era simplement Navarro (el pare, es clar) que tenia una tenda xiringuito, res mes lluny que el que han posat els Navarro Fills...Creieu que es conserva a la tenda aquell ambient tant amigable en que comprar un petit ram era tot un esforç per l'economia familiar?
Petons estimada
Publica un comentari a l'entrada