Ai que no us agradarà el que posaré…probablement us sembli com això que et posen els negrets d’Àfrica a l’hora de dinar però ho deixaré anar...
Un dia van coincidir dos temes en un mateix diari. Per una part hi havia l’anunci que començava la col.lecció de la SuperNanny i per l’altra, els nens soldats de Myanmar.
La SuperNanny m’agrada perquè dóna paràmetres d’actuació que, de vegades, per costum o per bona fe no se’ns acudirien. Entenc que no hi ha manual d’instruccions pel nens però de vegades podriem fer mal sense saber-ho. En medicina li diuen iatrogènia al mal que fas al pacient dins de l’entestament en curar-lo. Quan li fas més mal que bé.
Crec que una situació paral.lela es dóna amb tota aquesta quantitat de plàstics en forma de joguina que es regala als nens. Que no li falti de res…no és el mateix que li sobri de tot: que li sobrin Barbies, Bratz(50-60 euros), PSP, Wii… Per una part: el meu nen és més espavilat i li compro algo per a nens més grans (no els deixes tenir l’edat que tenen); per l’altra: deu voler la Wii…i resulta que la vol el pare…
És per això que poso per tancar una foto dels nens soltats de Myanmar- només tenen 9 anys…pot ser que es reflexioni, pot ser que no...però, ja que tenim la sort que els nostres nens no són obligats a matar gent potser podriem aprofitar a no fer-los tontos del bote.
Hi ha web que es diu http://www.consumehastamorir.org/. No us penseu que us convido a un suicidi capitalista, és per si voleu passejar una mica per la web.
Ale! que tingueu bona entrada d'any i que els reis no us portin massa, massa coses.
B7
7 comentaris:
He vist algú cop la supernanny. Crec que la veia una mica dogmàtica. Potser no l'he vista prou cops. Potser em guiaria més pel sentit comú a l'hora d'educar un fill, encara que potser no és el més comú dels meus sentits ( i també pel llibre de Rosseau "Emilio, o sobre la Educación"! )
El tema dels nens de la guerra és tràgic. A lo millor en aquests països tenen una imatge de l'infantesa com fa uns segles a Europa, que pel que conec, hi havia la creença de que els nens eran adults en petit (els hi mancava crèixer físicament, i per tant no necessitaven una protecció superior o no es pensava que haguessin d'anar madurant). També és molt trist la guerra en general. Sempre m'he sentit antimilitarista. Però aquests dies llegint "La Guerra dels Segadors", he pensat que potser jo mateix podria arribar a ser com els que fan guerres si em sentís agredit. I això et dona la sensació de que no sé si m'acabo de conèixer, que ara estic en una societat més o menys estable i sense problemes, però que no sé ben bé de quina pasta estic fet. Ho pensava perqué entenia la reacció viòlenta dels pagesos quan un agutzir reial matà a un pagés d'un tret al pit perquè li protestà que els soldats cremàven les cases dels pagesos (aquestos les tenien tancades per no allotjar les tropes)
Ich kann es nichts verstehen. Können Sie in Ihrem Blog ein alemanoiden Übersetzung anbieten?
Que els dos ets tu, ke ja ho se...però gràcies per oferir la teva opinió al món mundial sense vergonya
Ja veurem de que sarem capacos quan sigui el moment...les bones intencions no falten...i tu, que ens vigilis (tampoc massa, es clar).
Fins aviat.
No se si et refereixes a la mateixa supernanny que veiem a Holanda, que es diu Jo Frost i es anglesa, pero pel cas es el mateix. Quan feien la serie a vegades la mirava, i em sorprenia veure la de cagades que feien els pares sense adonar-se'n (alguns no se on tenien el sentit comu). Esta clar que triaven els casos mes extrems (lease, els nens mes terribles), pero sempre s'aprenia alguna cosa util. Tot i que en acabar sempre pensava 'ole mi minya!, que be que dorm i que be que menja i que ho es de bona nina', reconec que a vegades m'equivoco, que hi ha dies en que perdo massa aviat la paciencia, que sovint soc un pel massa exigent, etc. Pero pel cami vaig aprenent, que pares perfectes no n'hi ha.
Aprofito per felicitar des d'aqui a la Cutxi i el Marco: enhorabona a tots dos! Us desitjo que tot vagi molt be.
Petons
Cati
Cats, sí que és la mateixa supernani però un altre tema ...allò que et vaig dir dels naixements és el mateix còdig secret que el que tu em vas dir...pero no et preocupis. (He parta en clau, aveure si ho entens
Marco, vull parlar amb tu un dia per dir´te altgo. Ja et trucaré a your home town.
B77
Publica un comentari a l'entrada