a. Vull parlar del misteri següent: poses sis parells de mitjons a la rentadora i, després de secs i sense la sensació d'haver-ne perdut cap..., en hi ha un que no té parió (pel context enteneu que vol dir que no té parella...és una expressió que feia servir la meva besàvia que us la dic ja que està extingida).
PARIÓ, -ONA adj.
Que fa parell amb un altre; que correspon simètricament a un altre (or., occ.); cast. parejo. «No he trobat més que un mitjó; busca'm el parió, noia». Mes dues encontrades pariones i la mar que entretalla mos ribassos, Atlàntida vii. Cercar parió: cercar dona, cercar algú per casar-s'hi (Borredà, ap. Aguiló Dicc.). Avuy per demà que et trobis en lo compromís que tu també buscas pariona, Vilanova Obres, xi, 64. Escullen el parió que els convé, Ruyra Pinya, i, 128. Sense parió: sens par, que no té cosa que li sembli; cast. sin par, sin igual. La Cristeta era sàvia en fer anar la llençadora i la llengua amb una rapidesa sense parió, Llor Hist. 14. Coll Parió: nom d'un coll de muntanyes situat a l'alta conca del riu de La Muga, devers el cim de Bassegoda, prop del Vallespir.
Fon.: pəɾió (or.); paɾió (occ.).
Etim.: derivat de paria.*Tret del Diccionari de l'Institut d'estudis Catalans
Seguint amb aquest tema tant important...¿com pot ser que perdis les coixineres si poses tota la nòrdica alhora a rentar?? Ara mateix tinc la nòrdica de quadrets beige i al capçal hi veureu uns fundes de coixí dels Pitufos.
b. I he de parlar d'un cosa que em preocupa: crec que em controlen...
Com que ocasionalment he fet servir paraules una mica violentes ("grup activista: les tomaques només a l'estiu", "terrorismo ambiental") he tingut entrades al meu bloc des de Iran i USA...ho sé pel comptador d'aquí al costat. ¿Com pretenen que no ultilitzem paraules ralacionades amb el terrorisme si cada sant dia està a les nostres pantalles i forma part de la nostra quotidianitat? La meva mare m'explica que abans de l'any vaig estar 3 dies sense menjar perque van deixar de fer anuncis per la tele (que era el que em distreia i feia que engolís, es veu). Van deixar de fer anuncis per l'atemptat del Carrero-Blanco. Diga'm que no estem relacionats! Osti, tu! És que em fa

Bé, espero que tinguin un amic català que els pugui traduir el bloc i aviat decideixin que no val la pena tenir una brigada que m'estudia.
Sóc normal: m'aixeco a les 6:48h, treballo com una burra fins que em fa mal l'esquena, pago la piscina i no hi vaig, tinc una moto 125 que la deixo plena de pols perquè sembli vella i no me la robin a la feina, tinc molts empastes i un implant al primer molar inferior dret que em va costar més que el sou d'un mes,...vaja, normal.
Salutacions a tots vosaltres amics (inclòs l'FBI)!
Per cert: heu notat que no estan tant de moda els papanoels que pugen pels balcons. Thanks god!
*Imatge treta del bloc joanfizz (ho he de dir perquè no em denunciin)
5 comentaris:
Que tens un implant i et consideres normal???? Vaja, jo que amb tres fundes ja em considerava especial... Pero Roseta de's meu cor, com et pots considerar normal fent servir coixineres dels pitufos i posant el despertador a les 6:48?? Que jo tambe li poso a aquesta hora, eh, pero hi ha gent que ho considera d'allo mes extrany. I ara que ho penso, potser aquesta costum de posar el despertador a hores extranyes (7:12 quan vivia a Barcelona, per exemple) l'he agafat de tu.
Bon Nadal a tots
Cati
Vaja...agente 99, veig que t'atreveixes a continuar escrivint al meu bloc encara que estigui controlat des de la Casa blanca.
El que no he dit és que el posos a i 48 però vaig avançada uns minuts (no sé quants) i lo de l'implant va en sèrio: és d'aquells del caragol caragolat al os maxil.lar amb una Black&Decker dental. Molt bon Nadal als teus, fidel lectora.
Això de que et controlen, em recorda
aquesta vinyeta
Un lloc molt recomanable, encara que de vegades són tan llargues i/o enrevessades que es fa difícil seguir-les.
pato, tu saps moltes coses
Rossi, de parions a casa en parlem molt.
Al veure el parió dels Pitufos a la fotografia, he pensat que si només et queden les coixineres és possible que el cobrellit hagués quedat a Malvern,a la roulote,on vaig dormir aquell famós estiu a Anglaterra.A mi els Pitufos em van salvar d'una grip segura.
Em sabria greu perdre'ls. Com podríem recuperar-los ?
Ioia
Publica un comentari a l'entrada