Després del misticisme temporal que s'acompanyava dels meus peus més aviat bruts i d'haver pagat el meu deute de guàrdies(quan tornes de vacaces tens com un reguitzell de guàrdies que t'esperen) ja puc tornar a escriure...
Bé, i què escriuré?...doncs que a l'Índia s'hi està bé. La gent et mira amb bona cara i amb ulls d'expressió sincera sense reserves...vaja bastant diferent a aquí. Per altra part, és paradoxal el fet que respecten les vaques, les rates, els monos... i, en canvi, si un humà és de la casta inferior el poden tractar bastant malament.
La frase que ens deia el conductor era "India, no problem". Haviem de fer 3h de viatge amb la possibilitat que estés tallat al final i tornar enrere les tres hores...doncs no va pensar en trucar a algun centre de trànsit o a algú amb informació sinó que el "We'll see" implicava que ho veuriem amb els nostres ulls. Que aniriem fins allà i si no es podia es tornava endarrera- Vam tenir sort.
En arribar a Cambrils, després de reprimir-me de comprar "coses que no necesitava"-com tot-pels xiringuitos de l'Índia, em vaig enamorar d'un bolso de 180 euros...que no m'he comprat, eh! però vaig notar com aflorava el meu materialisme en estat més pur. Vaja, que ja era a casa en tots els sentits.
Després m'he reincorporat a la feina i, els simpàtics continuen sent simpàtics i els bordes, després d'uns dies, em recorden que són bordes...No change...La vida sigue igual (Julio Iglesias
dixit). Els pacients segueixen igual...això, que pot ferir la sensibilitat d'algú, ho he de dir perque sapigueu què em trobo a la feina, a Urgències:-"Dra.,deme una bolsa!".-"¿Para qué?".-"Para guardar estas bolsitas de vómito que las congelaré y las tiraré a quién yo me sé"...
Amics, costa molt ser místic a la nostra societat...
Petons a tots
PD: aquells a qui hagi ferit la sensibilitat m'ho dieu que si cal retiro l'escrit
6 comentaris:
Quina llastima que no em pugui auto-convidar a un tè (amb galletes, eh!) a casa teva perque m'expliquis coses de la India... Que no se t'oblidi res, que la proxima vegada que ens trobem ho vull sabre tot.
Tinc un parell de colegues que són de la India. Una noia (ara ja no hi es) es veu que era de la casta més alta i no es feia amb un noi perque era d'una casta inferior. Es trist que passi alla, però que passi aquí em sembla encara més trist.
Això que expliques de la senyora d'urgencies es veritat?? joder, como esta el patio!
Petonets i benvinguda,
Cati
Xata, Cats. M'alegro de saber de tu. A mi em deixen operar una mica més i sembla que les coses van millor. Lo d'urgències és ben cert i per desgràcia, aquest nivell és relativament freqüent.
Ptns (ara faig un te, vaja, com si el fes amb tu)
menudo viaje... lleno de misticismo y aventura!!! La india, dice quien la visita que, es un paraje en el que lo insólto se vuelve esperanzador para aquellos que piensan en que lo raro solo les rodea a ellos... (quedaría muy bien si diera el autor de la cita, pero no quiero hacerme el interesante).
Por cierto los pacientes allí en el Mar no gómitan??? por que por aquí no hacen más que eso!!!
Welcome dani
i un dia farem un Pinotxo perq m´expliquis totes les cosetes d´aquest magnífic viatge?? espero que si...
jo guardia dijous 9 i finde a Guardiola, haurà de ser a partir de la setmana pròxima, espero que en un futur també pròxim..
petons princes
lluci
llucieta, b77.
cats, guants inimitables. Mai trobaré un regal d'aquest mateix nivell
Publica un comentari a l'entrada