Bé, bé, bé ... o well, well, well... (això últim sona més a dolent de la pel.licula- Orange clock). Sofisticació a alt nivell: argon, tissuelink, ligasure, endostapler, harmònic, mono i bipolar, clinch, satinky, itri, cianoacrilat, pursestring...vaja...parauletes que he fet servir els últims 10 dies que he anat de curs. La veritat és que tot això són coses habituals que fem servir a cirurgia sense ser uns trekkys, és "lo normal".
Entre un curs i l'altre vaig anar a la boda de l'Annabel: estava supermona i la gent se l'estima així que és fàcil que ens hi trobessim bé però ¿amb qui parles de l'argó en un casament?(l'interrogant al davant té algunes accepcions en català, de veritat).
Bé, també és "lo normal" dur una navalla al damunt i que els mossos no en facin cas dient que és un objecte personal i no l'hi prendran...ejem, ejem. Ho dic pel lio que hi ha hagut al meu hospital (Cati, si no t'has enterat: una pacient de vint-i-pico que es volia visitar perque l'havien agredida es veu que se li en va anar l'olla, va agafar una navalla d'un altre pacient i fa ferir a aquest i a un altre que passava per allí).
També cal dir que he hagut d'enterrar la meva moto (la kymco) perque ha expirat i que me n'he comprat una altra(piaggio). Per cert, el que m'ha venut la moto és de Reus i es veu que fa un programa de ràdio ocasionalment. Deu tenir bona veu però sobretot el que més li agrada és sentir-se parlar, escoltar-se. Té la síndrome de jo-mi-me-conmigo que és relativament freqüent: ho haveu vist? Us hi heu fixat quanta gent parla per escoltar-se a ells mateixos? Quants estan encatats de coneixer-se? I els que parlen però no diuen res? Fillets, a la era de la comunicació, tanta paraula i quasi ningú diu res.
Un detall més a comentar d'aquest dies és que la Cati m'ha regalat uns guants pro no tinc maaans, m'han regalat uns guants. Aquí els teniu:
Entre un curs i l'altre vaig anar a la boda de l'Annabel: estava supermona i la gent se l'estima així que és fàcil que ens hi trobessim bé però ¿amb qui parles de l'argó en un casament?(l'interrogant al davant té algunes accepcions en català, de veritat).
Bé, també és "lo normal" dur una navalla al damunt i que els mossos no en facin cas dient que és un objecte personal i no l'hi prendran...ejem, ejem. Ho dic pel lio que hi ha hagut al meu hospital (Cati, si no t'has enterat: una pacient de vint-i-pico que es volia visitar perque l'havien agredida es veu que se li en va anar l'olla, va agafar una navalla d'un altre pacient i fa ferir a aquest i a un altre que passava per allí).
També cal dir que he hagut d'enterrar la meva moto (la kymco) perque ha expirat i que me n'he comprat una altra(piaggio). Per cert, el que m'ha venut la moto és de Reus i es veu que fa un programa de ràdio ocasionalment. Deu tenir bona veu però sobretot el que més li agrada és sentir-se parlar, escoltar-se. Té la síndrome de jo-mi-me-conmigo que és relativament freqüent: ho haveu vist? Us hi heu fixat quanta gent parla per escoltar-se a ells mateixos? Quants estan encatats de coneixer-se? I els que parlen però no diuen res? Fillets, a la era de la comunicació, tanta paraula i quasi ningú diu res.
Un detall més a comentar d'aquest dies és que la Cati m'ha regalat uns guants pro no tinc maaans, m'han regalat uns guants. Aquí els teniu:
Bé, xatos, per avui no tenim molta més informació. Us recordo que el 31 a la nit és la castanyada i no el jalouín.
3 comentaris:
Rosa ,si algú a una boda accepta parlar de l'argó és que "no és normal" , així que per assegurar, millor parlar amb el que balla millor que almenys passes una bona estona.
El món o més ben dit els humanoides , estem fatalíssims , per açò poca gent té rés a dir ( tranquil.la que estic de bon humor i contenta ) . Ja ho duc bé açò que els humans estem perduts , ja saps que ho he treballat .. apart ser que noltros formem part del grup de selectes ( ja ja ) .
Ale besades
PPB
Bien, Bien, bien... como dirían por otros lugares.
El poder escaparme en ciertos momentos del argon del satinsky, y del tissuelink me hace sentirme libre, otra cosa es una boda en la que si no te emborrachas no tngs mucha cosa a hacer, aunque yo tambien creo que pegarse al que mejor baile es una opción ponderable. Mira a mi me esta pasando una cosa curiosa... llevo saliendo unos días con una chica la mar de maja... pero no hace mas que preguntarme cosas sobre anastomosis, sondas y postoperados... creeme pensaba que sería una tía normal pero comienzo a cansarme, ya no creo que lo sea... En fin la dejaré pronto
Uyyyysss que los hay que se escuchan hablando!!! de esos hay muchos los hay que se miran (vease los rubios musculados que aparecen en cualquier pagina de internet), pero de los que se escuchan hay un pais lleno!!! Argentina (sin ofender... que tengo muchos amigos allí!!)
Ciao
Dani, que no és tant dolent que et parli d'anastòmosis, de veritat. No la deixis per això...ja que podria ser molt pitjor i...sigui qui sigui, el "quesito" de parella o algú que et vulgui acompanyar per la vida, si no és necessari, és bastant aconsellable. Go on.
Per cert: demana beca de là societat catalana de cirurgia ja que han quedat buides i han ampliat el plaç (per fer rotació externa$$$)
Pilar fa dies que no te xer i tú ets una de les úniques que és normal com jo. Sa teva fieta tindrà molta sort de tenir una mama tan normal. (guardia divendres diumenge: cafè amb llet/truita de patates algun dia?
B7
Publica un comentari a l'entrada