dimarts, 28 d’octubre del 2008

La camisa del Benach

Quan van anomenar al Benach president del parlament jo, que el tenia al meu subconscient, vaig somniar una nit amb ell. Deu ser l'eròtica del poder. Al somni jo l'acompanyava a cal Queralt a comprar camises endressades per la seva nova feina. Cal Queralt és una sastreria típica de Reus, un dels llocs on van els de Reus de Tota la Vida (RTV) i, com que jo sóc RTV i el Benach també, vaig compondre aquest guió tan elaborat.
Clar...és que ell no ho sap, però ha estat a la meva vida des de la tendra infància: vaig anar d'acampada a Besalú a 6è EGB i ell, que en aquell moment era un jovenet cumba, ens va fer de monitor juntament amb la seva parella. Arrel d'això sabia qui era i, en veure'l de cap de colla dels Xiquets, vaig pensar: mite'l, jo el conec. La veritat és que el trobava guapet en aquella època. I ara resulta que és el president de Parlament...filla, lo que són coses...
Me'n recordo en aquella acampada a Besalú (de 3 dies...) vaig comprar fuet d'Olot (ja devia tenir això pel menjar), una colònia Eau Jeune petita per la meva mare i un aftershave Vorago pel meu pare...amb aquell patiment que "has de portar algo quan vas de viatge". També vaig enviar una postal deint que m'enyorava quan no era veritat però jo devia pensar que era el que esperaven de mi...-mare de Déu...quina personalitat tant complexa...m'esgota a mi i tot.
Recordo que va ploure i feia aquell fred de Girona a l'inici de la primavera. És un fred que a mí se'm queda emmagatzemat a les galtes del cul i me les deixa fredes una setmana sencera.
També recordo que ens van renyar per menjar Filipinos que havia portat la Capde a les lliteres de l'habitació i que vam fer una cosa molt dolenta. No se qui era la líder d'això però vam fer creure a l'Anguera que el Mora anava per ella i ella, estava superapurada perquè es debatia entre dos homes: el Mora (un de la classe) i el Jason de V (sí,"V" la sèrie d'aquells lagartos que es menjaven rates...).
Que n'erem de dolents...

Ale, la iaia Rosi us deixa una de les seves batalletes
(per cert, crec que apuntaré coses a la web per si mai perdo la memòria)


4 comentaris:

Ignasi ha dit...

Impressionant... la Helen m'havia parlat bé d'aquest blog i... realment ha estat a l'altura de les expectatives xD

(sóc el company de despatx de la Roberta!)

Rosa ha dit...

Hola Ignasi, jo sóc l'altra germana. No ens coneixem. Benvingut i et convido a esplaiar-te en aquest Univers on tothom hi te cabuda ( com veus...la gent escriu molt...ejem)

Ignasi ha dit...

Tuix...

No, si és que porto un cacau entre les 3...

Anònim ha dit...

Roseta, un exemple: Maastricht pont del desembre (de dissabte a dimarts) amb Ryanair nomes 20 euros anada i tornada. Si no fos perque encara no m' atreveixo a deixar el Lucas, vindria jo!
En fi, nomes que ho sapigues... si t' animes jo encantada.
Petonets
Cats