- Molesto?
- No, claro que no...sientese
- Usted tampoco molesta, va ahí , leyendo, con curtura, no es como esos jóvenes que van allí, con el pichipichi (que per signes entenc que és l'mp3), con los ojosserraos y el móvil...verá que eso es de la gente sin curtura...usted no verá a la reina o a la princesa subirse a un autobús y haser esto. La gente con curtura son educaos y después en su casa, la reina llega a sua habitasión y seguro que pone la música que quiere...
- ...(evidentment paro de llegir l'article del Quim Monzó perquè davant meu hi ha la promesa de un reality show...Barceloneta Style)
- Y el mobi? Ya verá... las adolessentes, las solteras, las viudas, las separadas, todos con el movi , así (i escenifica que mira la pantalla), ahí está su vida. Eso no es comunicasión, eso es gastar dinero...y las adolessentes (escenifica que parla per telèfon) "ven que hoy no estan mis padres, ven a casa..."y depués vienen las barrigas y los embarasos. Yo, sabe, me compré un movi porque tengo una finca con mi hermana, allí en Tarragona, y lo do somo mayore, y tiene cobertura. Pues ¿sabe que hise con el movi?
- ...
- ...lo regalé. ¡Pa qué quiero un movi! ¿Pa gastarme 8000 pesetas y no tener pa comer? Ah, no, yo lo regalé.
Faig un respir i veig un altre dels habitants del bus que treu la col.lecció de xapes de cava...ah!estem salvats...algú normal. La senyora del davant del de les xapes va tota arreglada amb americana caqui i arrecades morades (de brillantets de plàstic) que no peguen però, a la Barceloneta, això no importa (va Rosa, a tu tampoc t'ha d'importar el cutrerio, la intenció d'arreglar-se és el que compta...). Evidentment em sobreposo a la situació perque m'espera una altra història del meu company de tragecte sobre una rusa (porque hay do o tre modelos de rusas, esta era blanca de cara y rubia, como esas nórdicas, americanas) que fa de canguro i no sé què....
Al final aquest baixa i el seu lloc l'ocupa un professor d'edat mitjana, amb jersei blau marí sense caspa que parla pel mòbil: "...sí perque l'any passat van suspendre plàstica..."amb això ja en tinc prou. Em quedo reflexionant i penso: com es pot suspendre plàstica? Hi ha coses que no entenc. No entenc algun emoticono (abans no entenia XD) ni que la tendrainfància suspengui plàstica. Les coses deuen haber canviat molt.
Apa, bona tarda
R
6 comentaris:
Rosa, molt bona aquesta xerrada!
Si no haguessis sortit de guàrdia crec, coneixent-te,que hi hagueres participat intensament. Potser l'hagueres deixat mut.No vas aprendre alguna fraseta nova? El pròxim dia fixa't-hi més.
Ioia
Bonissim! Em recorda una situació molt graciosa que varem compartir tu i jo fa ja uns anyets en l'autocar de la Colonia a Palma. Hi va pujar una alemana d'uns 50 anys que anava una mica beguda i va armar un show parlant amb una tal Catalina i amb el xofer de l'autobus. Ens caien les llagrimes a totes dues!
En part li donc la raó a aquest senyor, si ti fixes, es passeja la gent pel carrer mig ausent, amb els iPods o l'auricular del "mobi" que sembla que parlin sols.
Cati
Tinc una frase per compartir s'una gitana familiar d'un ingressat:
"Hasta más aluego"
Cat's, no me'n recordo del tot bé. De l'alemana i el bus sí però de l'argument de la seva performance, no.
Petons
Jo tampoc me'n recordo del tot, i aixo que em va fer tanta de gracia que em pensava que mai se m' oblidaria. Veus, per aquestes coses esta be tenir un blog.
Apa! "Hasta mas aluego"
Cati
PD: Jo tampoc entenc XD!!
XD Crec que és com una imatge on riu tant que els ulls se li tanquen i la boca és molt gran de tant riure ;)
Rosa,podries fer-me una perduda? M'he canviat el mòbil i no se m'han carregat els números dels amics i voldria parlar amb tú.Sóc el Dani.
Publica un comentari a l'entrada