Podria titular-ho: "Yes we Kant". Així tindria moltes entrades al blog... i a més semblaria algú interessant, amb rerefons humanístic, que pot parlar de filosofia a part de treballar i saber fer pollastre rostit. Però no: això, avui té un altre títol.
La veritat és que la Ràbia no és un sentiment agradable. I és lògic que la gent no vulgui llegir sobre coses desagradables però l'objectiu d'avui és la prevenció. Previndrem les malalties mentals derivades dels maldecaps de la vida. Com? posant-hi un advocat.
Em sap greu que els psicòlegs es quedin sense feina però la clau per a mantenir el cap fred en situacions complexes relacionades amb quartos i la llei és posar un advocat a la teva vida.
Recordeu la ràbia innocent que senties quan la plastilina estava barrejada? Jo crec que és un dels primers sentiments de ràbia: si jo ho faig bé (no barrejo el blau amb el groc), perquè m'ha de tocar la bola de plastilina color caca d'oca?
Després, el sentiment de ràbia es va tacant de tints més amargs però l'essència és la mateixa: si jo faig bé o procuro fer bé la meva feina, perquè el gestor sembla adormit i la del banc té "despistes"constants? Ai fillets! no ho sabrem mai!
La manera de resoldre-ho és amb un advocat encara que pugi costar una pasta. Això farà que dormiu cada nit, no feu úlcera i que no calgui anar al loquero.
No és una entrada molt llarga ni molt elaborada. Dins l'àmbit de la prevenció tot sona avorrit. Jo us ho volia dir per si li serveix a algú.
B77
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
La plastilina és font de frustració per mi també... però per què és una de les pitjors joguines que es puguin haver inventat... des de el punt de vista dels pares.
Això de que es barregi em temo que és una conseqüència més de la segona llei de la termodinàmica. Pot ser la Lisa hi podria fer alguna cosa ([Homer]: "Lisa, in this house we obey the laws of thermodynamics!"). Un corol·lari podria ser "tot sistema tendeix al color marró"
Vaja...al.legant la termodinàmica i el fet que ets pare fas un gir per despistar-me i...anant més enllà...potser m'estàs insinuant que tu eres dels que barrejaven la plastilina??? Et recordo, encara que no ho recordem, que anàvem a pàrvuls junts!!!
Petons a tots
Per cert, m'encanta l'aplicació de la física (i de tot això que sabeu) al dia a dia.
La Rabia, si, ja t'entenc. Jo fa quasi dos mesos que experimento aquest sentiment. A estones me n'oblido o l'intento camuflar, pero a la que em despisto plaf! torna a venir. I es que no hi puc fer res: com no m'ha de fer rabia que el meu jefe hagi tengut el despiste de no comprovar que hi hauria fondos suficients per poder renovar-me el contracte??? I ara sembla que em fan un favor renovant-me un anys mes... Jo aixo no m'ho mereixo, i sabeu de que tinc ganes? Doncs de venjanca: de trobar una altra feina i deixar-los penjats a tots, aixo en lloc de l'advocat.
Odio la plastilina. La del nostre temps devia ser mes toxica, pero al menys no feia aquestes miquetes que deixa per tot la que es fabrica ara.
Cats: a venjança imaginada és molt més iracunda que la que duràs a terme i, hi ha alta probabilitat que no ho duguis a terme així que és un camí on: o invertir-hi molt poc o passar a l'acció però no seria aconsellable pensar-hi massa temps.
B7
Em sembla que necessitaré tots ens quartos pel que tu ja saps
Publica un comentari a l'entrada