Bé doncs va mostrar el Sindriprem que, com clarament la paraula diu, és un estri que servia per agafar les síndries. Consisteix en dos desembussadors de wàter conectats pel mànec amb una manguera. La part de la ventosa és la que enganxava la síndria i evitava que et caigués....
Des que la idea em va robar el cor (per freaky grau 3) de vegades em repeteixo la frase: "La vida pot ser diferent amb andreubuenafuen".
Avui tornava de la feina en moto, feia una brisa sorprenentment càlida i ha coincidit amb que el dia s'allarga una mica. El vent feia que hi hagués núvols lenticul·lars d'aquests que semblen un ovni. Eren núvols aïllats i grisos sobre fons blau cel (mai millor dit) mentre el sol començava a retirar-se.
He pensat que la vida pot ser diferent...pot ser diferent amb 5 guàrdies en lloc de 8... és possible que la meva vida canvii una mica i això m'alenta a seguir fent el que feia però potser amb un somriure i tot.
Xatos, em sap greu no poder compartir amb vosaltres lo del sindripem. És una mica antic i ningú ho ha penjat al You tube.
B77
Imatge de manufacturasdegomanavarro
2 comentaris:
Hola Rosa, sóc novament en miquel (i efectivament, no sóc el teu company de feina).
Crec que 8 guàrdies són realment una barbaritat i un atemptat a la salut. En situacions com aquestes és quan me n'alegro de que a la meva especialitat no calgui fer guàrdies(tot i que al final el sou s'en ressenteixi...).
Aquí a l'Alt Empordà portem uns dies dolentíssims. Primer va venir la pluja, amb les seves inundacions, després la neu i finalment la Tramuntana que ha deixat el paissatge i els camins plens d'arbres caiguts,...però finalment avui diumenge ha fet un dia de sol meravellós. En dies com aquests és quan m'agrada perdem per la Serra de l'Albera, un parc natural preciós, un paissatge fet bàsicament de vinyes, oliveres i boscos de sureres, amb muntanyes assequibles que et permet fer unes bones passejades abans d'anar a dinar.
Bé ànims i bona setmana.
Miquel: Potser no saps que sóc de Reus on habitualment hi fa molt vent. Això feia que de petita, els dies de vent, hagués de caminar inclinada a 45º per arribar a l'escola. Les persianes dels balcons s'horitzontalitzaven...Doncs aquí a BCN també ha fet un vent que jo, aquí, no habia vist mai. Un cop passat també ha quedat un cel ras preciós que no és habitual a la capital.
Bé, també et desitjo una molt bona setmana.
Publica un comentari a l'entrada