dimecres, 14 de gener del 2009

Sobre les normes

Laboralment en un moment una mica a pressió, les normes es converteixen en una boia on agafar-se quan nedes pel mar sense saber on està la terra ferma.
Si es pot ser anàrquic és quan no tens responsabilitats. A mesura que la vida et porta endavant, les normes o aconseguir que les compleixin et donen un punt de descans del tipus "això ja està encarrilat".


No es pot esperar que la bona fe de la gent sigui la que resolgui els problemes que van sorgint.
Parlant amb el Dani i el Joan per separat he conclòs que per "afavorir" que s'acompleixin les normes ajuda molt el fet que hi hagi penalitzacions.
P. ex: no funciona dir "no beguis i així disminuirà el número de morts a les carreteres (un dels quals podries ser tu)" no, no, no això no funciona. El que ens va molt bé és: "si no vols que et treguin punts o el carnet, no beguis".
Ho haveu vist com els humans sóm així?

Molt bé, doncs a la feina teniem unes normes ("normes no escrites") que he decidit escriure. Crec que m'han pres per beneita o per algú que té sang dictatorial (sang verda). Jo mateixa em noto córrer bilis per les meves venes...vaja que em sento Rosa Merkel, cosina de la Tatcher.
Espero que hi hagi un moment una mica més florit i idil.lic a la meva vida (d'aquells que surten als anuncis de compreses) on jo aniré contenta per un camp verd amb un coixí aixecat cap al cel...

Això m'ha fet recordar la figura de "La Norma" que era la imatge d'una campanya publicitària dels 80 per que parléssim bé el català. (el Guillem m'ha trobat el dibuix a internet!!!)

Aquí a BCN alguns no saben i altres no recorden la sonorització i la liason. És allò que fa que Sant Antoni fonèticament soni "santantoni" i no "sanantoni" o bé que la s que us poso en negreta sigui sonora en aquest cas: els altres, al parlar sona "elsaltres" i no "elssaltres". Jo reconeixo que no poso les dièresi (que no m'ho sé gaire) i expressament escric "aqueta" i "lo" perque les normes d'aquest bloc les poso jo i a mi m'agrada així. Quan dic "aqueta" hi ha alguns que riuen ("- Ah! aqueta, aqueta!...") uufff! sí, sé que no és normatiu pero ho diem pel Baix Camp. La norma accepta dir "aquet" quan la paraula que ve després começa o sona com vocal (aque(s)t home) però no hauria de sonar aquet per dir (aquest cotxe) i a la tele ho fan...és més hauria de un grup al Facebook que es podria dir: Odio els anuncis de la tele en Xaba.
Des de la tevetrès podrien posar-hi una mica de ganes i fer-ho almenys en català que contingui la bonica
vocal neutra encara que ens deixem els de Lleida i els del Delta.

Apa...una fotiqui del Delta un desembre qualsevol



B7

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Rosa , trob que en una institució pública les normes ja hi son , i les no escrites no ho son ( de normes) . No tens prou feina que t'has de posar a escriure normes amb les que ningú estarà d'acord ( perquè mai es fa tot bé per tothom) i acabaran a la paperera ?
En el cas del teu problema amb la feina , penso que el sistema aconsegueix que us enfadeu entre vosaltres els que hauríeu de lluitar junts per aconseguir millores , i així sempre hi guanyen els de " dalt".

Bé, he intuït que volies parlar d'açò , tot i que no queda molt clar pq comences amb la feina i acabes amb la lingüística .

besades

Pilar

Anònim ha dit...

Crec que en general la majoria de la gent treballen únicament per complir l'expedient, és a dir perquè no hi ha cap altre opció. Ja pots anar posant normes que si no hi ha interés no aconseguiràs res. Aquesta és la raó per la que quan hi ha una feina que requereixi una certa responsabilitat és millor que la acabis fent tu, encara que això suposi un doble esforç.
Tothom vol cobrar el mateix però sense assumir les mateixes responsabilitats.
En definitiva crec que la solució seria que la gent es trobes motivada a la feina, però no sempre és possible.
Miquel.

pato ha dit...

és aquesta?

Anònim ha dit...

Comentaris als comentaris a l’entrada:
Hi ha normes que no s’escriuen i no deixan de ser-ho. Lo fonamental perqué algo sigui norma és que es pogui fer complir, que hi hagi una forma coactiva d’imposar-la quan no es compleix voluntariament.
Crec que en un grup en el que no hi jerarquia (no hi ha cap jefe o persona “de dalt”) també pot ser molt útil que hi hagi normes. Perqué les persones actuem molts cops de forma egoista, intentant maximitzar el nostre benefici i encara que creiem que siguem molt responsables, no ens posem en la perspectiva del grup, és a dir, que actuem individualment de la forma que sembla que ens doni més avantatges i no som capaços de veure que una altra forma d’actuar de tot el grup en conjunt encara ens en donaria més. Només quan s’escull una persona que representi al grup, que pensi que és el millor pel grup, que ordeni les relacions del grup, i n’estableixi normes generals, s’aconsegueix aquest objectiu. Això no hauria de fer cap por, perqué en el fons és tot el grup el que s’està posant una norma a si mateix, per a funcionar millor.
El que passa és que suposo que tenim una certa aversió a les normes, perqué pensem que ens limiten la llibertat. I és al contrari. Si no existissin, només hi hauria llibertat pel més fort.
O sigui que estic d’acord amb la Rosa, i també amb el Dani.

Dani

Anònim ha dit...

Doncs a mi ja m'agradaria que algu de la feina fes una llista de les no-normes que se suposa que hauries de sabre pero que ningu et comunica i que has d'anar descobrint per tu mateix. Estic farta d' haver d'endevinar les normes no escrites de la casa (el lloc on treballo) i que quan no en compleixes una perque senzillament la desconeixies et diguin " ah, pero ja saps que aqui funciona aixi". Es tan dificil ser transparent i clar?
I si, jo tambe penso que les normes estan per facilitar-nos la convivencia, no per restar-nos llibertat. I es mes, sovint son les normes no escrites les mes importants.
Petonets
Cati

Rosa ha dit...

Pilar: volia parlar d'això i també de lo altre...per això ho he fet. Si només parlés del monotema ja m'hauria enfonsat. Sort que tinc uns quants com vosaltres que em permeteu parlar d'altres temes i compensar. Tu ja saps que les normes a les institucions públiques, en el cas dels residents, s'adapten d'"aquella manera". P. exemple: jo avui faig vacances de Nadal perquè no podem pirar tots les dates assenyalades, no hi ha substituts.

Miquel: (que no deus ser el de la meva feina). De vegades treballem 24h seguides i no puc assumir jo 24h 3 vegades seguides per molt responsable que sigui. S'ha de coordinar moolt bé els horaris i les vacances peruè no falti gent. No puc assumir-ho jo tot i anem tan cansats que la gent es motiva per la feina però també per les vacances.
Benvingut!

Pato: gràcies. Quan un até uns certs límits va molt bé tenir gent com vosaltres al voltant.
Petonets per la Mariona i els tres tremendos.

Dani: és que fa dret i hi està molt posat.

Cats: ja sé que a tu et van bé les normes perque pensem de forma similar...qui diria que la nostra relació va començar als anys 80 anant a buscar una tauleta de nit a les escombreries de Gràcia? i al damunt ataviades amb una disfressa del més pur estil anomenat: movidamadirlenya-homewear (és a dir, amb malles horteres d'anar per casa)...

B77

Anònim ha dit...

Rosa, ens varem coneixer el 1995, pero si que sembla que faci mes temps. No em recordis les nostres pintes d'estar per casa, per sort he aconseguit millorar un poquet.
Que disfrutis de les teves "vacances de Nadal"!
Cati

Rosa ha dit...

Ioieta: ara he vist el comentari dels Pitufos. Els sacs encara estan en actiu per algun lloc(Almoster, RM,...) així que si mai has d'anar a Malvern-61508 perquè nececites coses Beautiful a la teva vida ens els demanes que traginant una mica tot s'arregla.
B7