Vès que no he trobat cap foto de la pastisseria Jordà...Avui, tot i tenir festa, m'he despertat quan encara era fosc i he pensat en la pastisseria Jordà...? Quina lògica té despertar-te un diumenge "tranquil" pensant en una de les botigues emblemàtiques de Reus que ha desaparescut fa un any?
En el seu lloc hi ha un local de jamón de Jabugo, de Guijuelo...vaja, el típic producte de Reus que tot turista rus que practiqui l'art de comprar passejant hauria de comprar com a souvenir (Recuerdo de Reus).
Tornant a la pastisseria podria ser que pensés en dolç perquè fa uns dies que tinc polidípsia i m'he imaginat que potser era diabètica...però no m'he fet cap anàlisi així que no ho sé. És més probable que estigui relacionat amb les calefaccions i el fet que no tinc temps de beure. Quan me n'adono que tinc set en tinc MOLTA.
Bé, doncs la pastisseria tenia un estil modernista (fet de novo, com ara el Jofré de dones) i era on hi compràvem els pasitissos d'aniversari- els de crema cremada per fora i, per dins, crema amb maduixa. Em vaig iniciar en aquest món de ben petita. Inicialment els tortells de crema i les pastes de poma van fer que em guanyés el títol de Rossi Pasteles. Després vaig progressar a la resta de modalitats.
Obligadament he d'esmentar a forma d'homenatge:
1. Les coques de massapà
2. Les vacarisses (uns pastes semblants a les orelletes -en castellano palmeras- que tenien forma de S)
3. Braç de gitano
4. Menjablanc
Això ja no tornarà...
Eren quells temps en que les coses semblava que havien de ser per sempre.
Ara, en canvi, tenim et xip de l'obsolescència programada que és això que et compres una tele i saps que només et durarà 4 anys. I el pitjor és que ja ho fabriquen amb aquesta intenció...
Bé fillets, us deixo amb la reflexió
Rosa
PD1: Cats, només has d'anar a l'angle dret de la pantalla i cilcar "crea tu blog"
PD2: Ara ja casi no en menjo de dolços, eh! no sóc d'aquelles de "oooohh! la xoocooolataaaaa!" Me he quitao
I que perquè hi ha aquesta foto aquí? Doncs perque he buscat una foto d'una palmera de pasta i, com que la màquina expenedora de la feina té Palmeras Roig, la palmera de Miravet n'he buscat una foto i, enlloc da la palmera, he posat una foto de Miravet.
3 comentaris:
Rosa,
La paraula és "obsolescència".
Jo sí que encara menjo dolços, i la xocolata encara m'entusiasma, que hi farem!
PD: He començat a fer el meu blog, ves per on que m'he animat, pero apart de triar els colors i el tipus de lletres, no he fet res més.
Catalaina, gràcies per avisar-me d'això de la paraula ja que les paraules noves i complexes m'agraden. Com el titularàs el blog?
Ara miro Grey's anatomy season 3 a internet...
Perdona, que ja ho he vist...molt bé. Em pensava que ho titularies algo com desperate houswife però has tirat cap a l'altra sèrie (vaig a pararl'olla exprés que faig tall rodó)
B7
Publica un comentari a l'entrada