El.ludint que el 8 de març va ser el dia de la dona treballadora, o el dia de la dona o un dia en que la gent reflexiona sobre quí són les mules de càrrega del planeta amb una genètica bastant similar als homes, progressarem endavant.
Tinc dubtes sobre què he de fer, si BCN o Reus. La primera és un poble gran que es creu cosmopolita però, com veieu a la foto, és una ciutat que encara està a l'edat del pavo: posar-se guapa per a competir amb altres adolescents, fer brometes urbanes com aquestes (sí, això és BCN):
O sigui, que Barcelona està bé però si ets un treballador no sempre pots anar al teatre entre setmana perque vas rebentat o, com també em passa a mí, no pots anar a xerrades de coses que t'interessen perque curres (la última que m'he perdut és una jornada del comerç conscient). És a dir, que vaig tant al teatre i a les xerrades com si visqués a Reus.
Per altra part, Reus té vent, coca amb recapte i, fins fa unes setmanes: mimosa.
És una de les flors que més m'agraden. M' agrada la seva olor i el tacte que et deixa als llavis mentre l'olores, tot això combinat amb una frescor pròpia de la temporada en que floreix que fa que sigui una aroma associada a una fredor càlida. Penso que és una des les flors que no es pot arrencar. No la pots tenir a casa ja
que es marceix ràpid i perd la frescor que la caracteritza. Si vols olorar mimosa t'has d'acostar a ella. No es pot comprar una branca a la Rambla i pensar que serà el mateix...
D'aquí poc vindran les frescies, les blanques m'encanten...i a l'estiu m'agrada el gessamí (l'olor de molts racons andalusos i de la terrassa d'estiu dels meus avis). Faré el que pugui perque em creixi aquest últim a la meva terrassa. Les altres flors serà més difícil.
I què he de fer si vull olorar mimosa? viure a Reus? Tampoc ho veig clar ja que jo enyoro el Reus d'abans, que no és el d'ara...Veig que faig servir el blog per intentar fer el dol d'un Reus perdut que ja no tornarà. Amics, heu d'entendre que m'hi esplai-hi sense miraments ja que la directora del Blog m'ho permet (que resulta que sóc jo).
Ja ho veieu, no sé què fer. Estic al 50:50. La vida o Déu dirà.
Per cert, tornant a lo de la dona treballadora...ara que miro anatomia de Grey online us diré que és mentida que els residents de cirurgia es dutxen i esmorzen abans d'anar a la feina superrelaxats i amb llum de dia al carrer. A EUA entren a les 6 del matí i si jo, que entro a les 7:40, ja em desperto de nit, imagina't ells!
Ale, tendres ànimes que de tant en tant traieu el cap pel blog, fins ara!
R
Les fotos les penjaré quan pugui
Tinc dubtes sobre què he de fer, si BCN o Reus. La primera és un poble gran que es creu cosmopolita però, com veieu a la foto, és una ciutat que encara està a l'edat del pavo: posar-se guapa per a competir amb altres adolescents, fer brometes urbanes com aquestes (sí, això és BCN):
O sigui, que Barcelona està bé però si ets un treballador no sempre pots anar al teatre entre setmana perque vas rebentat o, com també em passa a mí, no pots anar a xerrades de coses que t'interessen perque curres (la última que m'he perdut és una jornada del comerç conscient). És a dir, que vaig tant al teatre i a les xerrades com si visqués a Reus.
Per altra part, Reus té vent, coca amb recapte i, fins fa unes setmanes: mimosa.
És una de les flors que més m'agraden. M' agrada la seva olor i el tacte que et deixa als llavis mentre l'olores, tot això combinat amb una frescor pròpia de la temporada en que floreix que fa que sigui una aroma associada a una fredor càlida. Penso que és una des les flors que no es pot arrencar. No la pots tenir a casa ja
que es marceix ràpid i perd la frescor que la caracteritza. Si vols olorar mimosa t'has d'acostar a ella. No es pot comprar una branca a la Rambla i pensar que serà el mateix...D'aquí poc vindran les frescies, les blanques m'encanten...i a l'estiu m'agrada el gessamí (l'olor de molts racons andalusos i de la terrassa d'estiu dels meus avis). Faré el que pugui perque em creixi aquest últim a la meva terrassa. Les altres flors serà més difícil.
I què he de fer si vull olorar mimosa? viure a Reus? Tampoc ho veig clar ja que jo enyoro el Reus d'abans, que no és el d'ara...Veig que faig servir el blog per intentar fer el dol d'un Reus perdut que ja no tornarà. Amics, heu d'entendre que m'hi esplai-hi sense miraments ja que la directora del Blog m'ho permet (que resulta que sóc jo).
Ja ho veieu, no sé què fer. Estic al 50:50. La vida o Déu dirà.
Per cert, tornant a lo de la dona treballadora...ara que miro anatomia de Grey online us diré que és mentida que els residents de cirurgia es dutxen i esmorzen abans d'anar a la feina superrelaxats i amb llum de dia al carrer. A EUA entren a les 6 del matí i si jo, que entro a les 7:40, ja em desperto de nit, imagina't ells!
Ale, tendres ànimes que de tant en tant traieu el cap pel blog, fins ara!
R
Les fotos les penjaré quan pugui
3 comentaris:
Potser no "hauras de" triar sinó que simplement en un moment determinat agafaràs el que més et convé sense ser conscient d'estar triant. No sé si m'explico... A mi Barcelona m'encanta, pero els darrers cops que l'he visitada me n'he adonat de que m'agrada, sobretot, perquè em porta bons records. El soroll, el tràfic, les escales del metro (com t'ho fas per pujarles amb un cotxet de nen petit?)... ara no hi viuria perquè m'he acostumat a la vida d'aqui, més tranquila i reposada.
Aixi i tot, seguire dient que m'encanta Barcelona.
Petonets
Hola Rosa,
Aquest cap de setmana vaig anar a veure una obra de teatre còmica que crec que podria tenir un entrada al teu blog, perqué era absolutament friky, com teatre de serie B. El nom de l'obra era Nosferata, la reina de la noche. Només al començament sortia una draculesa, entrada en carns, i vestida amb capes i plomes, ballant música punk, amb molt d'estil. El seu miserable esclau "Globbenstein" era un poema. Era tot molt decadent. Suposo que en l'estil del Rocky Horror Show (no l'he vist, però he llegit que fan participar al públic i aquí també ho feian). Una escena en que la Nosferata fa parlar al seu amant Fernando, ja mort, i el Globbenstein al darrera, era per morir-se de riure. Jo no podia parar.
Si tens temps i et ve de gust,la fan molt aprop de casas teva al teatre Villarroel, i crec que son els ultims dies.
Espero que t'anés molt bé la guardia. Quan vulguis fem allò de la moto.
Un petonet,
Dani
Tu que ets delicat, una mica Wagnerià i tot...combinat amb la part pragmàtica de la vida que tenen els alemanoides... ¿Has anat a veure una gorda amb plomes vestida de draculesa? Veig que algú et va ben enredar....JA miraré l' agenda
Tanks
Publica un comentari a l'entrada