Well, well, well...

Per SS vaig anar a Andorra a esquiar, un dia, i l'altre dia vaig anar a passejar...He de confessar en públic que m'he comprat el bolso bastants euros que no em vaig comprar al setembre. És a dir, que vaig fer una mica de repressió en veure'l per primera vegada...vaig dir-me: va que es pot viure sense això i sense moltes altres coses...(es que venia de la Índia) però després de 8 mesos me l'he tornat a trobar 20 euros més barat... El vaig veure per segona vegada i vaig pensar que no, que podia no tenir-lo...però a la tercera vegada: PAM! hi vaig caure de ple.
Després la SS va continuar amb una borratxera de neboda: una delícia.
També va haver-hi lloc per a l'aquitectura. Es va donar la curiosa situació que pots imaginar una casa diàfana, amb espais comunicats o bé t'has de plantejar una casa que tingui lloc per aguardar el paper de vàter i l'escombra...perquè això hi és a les vides de la gent...Bé, doncs he optat per un disseny de casa "conservador" com diu el Salva...cagunlolla! ara resulta que sóc conservadora... Ve a ser un diseny en el que hi ha armaris per les "quatre cosetes" que tinc (morter de pedra, traje submarina, pantalla de la moto, maleta, ventilador, apunts d'anatomia 1, curso de ingés aula- incomplert, els òpals d'Egipte, les radiografies, les peses del genoll, el casc de la bici, l'estel comptar al Lidl el dia que en necessitava, les botes d'esquiar, enciclopedia de historia de la arqueología..?!)
Després de la prova de foc del bolso d'Andorra, vaig anar a l'Ikea i no hi vaig comprar res...(bé, una bossa de patates fregides a l'anet de 2 euros però no compta perquè és material fungible). Bastant bé, no?
La SS encara va continuar amb una anada al Delta, a cal Parrillo, a menjar ostres i musclos recent trets dels vivers. (La veritat és que jo sóc més dels musclos, m'estimo més els musclos). Va ser un dia molt bonic encara que fresquet(s'hi veia neu al mont Caro). Ens els vam menjar al mar, a la caseta que queda al costat d'on estan les xarxes que ho cultiven. Per cert aprofito per dir que les ostres eren molt bones i els musclos molt gustosos (i sense aquells pèls de dins que tenen a vegades) i que es farà una denominació d'origen: Marisc del Delta. Us en faig propaganda.
L'endemà va haver-hi una reunió familiar amb l'Adelaida i els Mimos i una amiga em va regalar un pot de melmelada de taronja amarga feta per ella.
Bé, tot això va culminar amb el Dilluns de Pàsqua de guàrdia i vaig haber de tornar a la vida real. Wellcome to the real world.

That's all folks! Pa para pà.