diumenge, 21 de juny del 2009

3rd and last stop

Que a Colòmbia maten caperols que defensen la seva terra. Per mantenir-se segurs han d'acabar desplaçant-se a la ciutat on malviuen fins que intenten retornar sense cap suport ni garantia de protecció pel govern. Es veu que les matances de vegades són amb armes de foc però d'altres amb matxets o serres elèctriques...



I una de molt forta... la dels nens soldats d'Uganda. Night commuters és com s'anomemen els nens que van a dormir a uns casalots vigilats per ONG ja que, si dormíssin a casa, els segrestarien. Els segresten i els preparen per a ser nens soldat. De vegades, per comprobar que valen com a soldats, que són capaços de fer coses fortes, fan que matin al seu pare o agafen a dos germans i li diuen al gran: - Mata el petit, si no el mates ell et matarà a tu i sinó, us matarem als dos...
Les nenes soldat, a més de cuinar, al començament, o matar, més endavant, han de fer de serves sexuals als soldats...



No crec que psicològicament es pugui reparar mai aquest mal. Quan els nens que han sigut nens soldat ho relaten tenen una cara inexpressiva i només a alguns els cau una llàgrima. És tant l'horror i el dolor que no poden fer cap expressió facial al respecte.



Convidats a la reflexió esteu...



1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Rosa , fa dies que quan me pos as llit pens , ostres ! ja no has tornat a trucar a na Rosa . Fa dies que ho vull fer , a veure si serà prest.
Aquesta pel.lícula de Invisibles la vaig veure fa un temps i està molt bé per obrir ets ulls i veure com funciona sa indústria farmacèutica .
Veig per altres entrades al blog que també estàs mirant coses per es teu piset. En Txentxo i jo també hem mirat per menorca i hi ha tanta cosa que et pots tornar boig . Ja tenim triades ses ratjoles i sa griferia i piques de's bany. Per sa cuina hem triat màrmol que és més resistent ( ens han dit) .
tornam dissabte a Barcelona , a veure si mos veim i xerram una estona
besades amor

Pilar