P.P.P.

Pidolaire Profesional Plastificat...
...és el que he vist avui per carrer. Un home d'uns 43 anys, d'aquells que fan panxa i que tenen 2 braços i dos cames que sí funcionen...vaja, dels que podria treballar carregant mobles, ampolles de suavitzant, senyors grans que no es poden valdre per ells mateixos.... bé, doncs aquest és un pidolaire professional. El seu horari és de 10 a 13h i treballa al costat del forn de pa (simbòlic que "no tengo ni pal pan de mis hijos"...i jo, resulta que no tengo hijos de tant treballar...) bé ho fan perquè et sentis culpable...ai! quasi ho aconsegueixen. El Professional en questió portava un din-A4 plastificat i amb la seva foto impresa en colors...on hi deia que por el amor de Dios deme algo, bla, bla, bla y que Dios le bendiga.... Lo del plastificat és bona idea ja que així no s'arruga ni embruta el paperet i, si treballes els dies que plou, tampoc se't mulla.


L'altre dia, ara que fa bon temps, hi havia una sra. d'aspecte de gitana romanesa amb un bebenet de uns 2 mesets...molt quietet el bebenet...¿no us estranya que els vostres fills es moguin i plorin i no aguantin la calor i els nens que porten els pidolaires estan quiets, quiets, quiets...? No dic que sigui la gent d'aquesta ètnia ni d'aquest país ho facin però es diu que hi ha un recurs que s'usa que és el següent: donar antihistamínics als bebenets i així els agafa son s'estan quiets durant la "jornada laboral" de pidolaire...us ho podeu creure o no. Jo no en tinc proves que demostrin que això és cert però sí sé que els bebenets es mouen.

En castellà es diu pedigüeño que sempre m'ha fet pensar en pingüino. En anglès es diu beggar (de beg: rogar) que no només demana sinó que prega...encara sona a més sotmès.

Ale, besets

PD: Bé, que la ecobola m'ha canviat la vida no és del tot cert però sí que m'ha sorprès i això em fa gràcia.