És la Maricel Chavarria que escriu un article on declara obsolet el mite de l'adolescent provocadora. Ve a dir que la Lolita no era una nena que feia ús dels seus encants incipients com a dona per a seduir un senyor. Era el senyor que no es podia aguantar i que tergiversa la situació de la manera que, si ella és la provocadora, ell resulta ser una víctima. Us volia deixar l'article però és "de pago". Us connecto amb el link. S'ha de dir que aquesta Maricel escriu bé.
I vull parlar d'això avui que he llegit un altre article del Mario Vargas Llosa que també està força bé. Va de perquè es prenten aconseguir impunitat en situacions que, per se, no són tolerables però si les fa segons quin pallasso...potser ens ho pensariem.
Podries ser bon cuiner, fer plats meravellosos, saborosos i selectes però això no t'eximeix de la responsabilitat que tens com a ésser humà...
I això va per tu Polanski...que facis bones pel.lis no t'eximeix de la responsabilitat...xato, ...i si resulta que tens més de 70 anys nosaltres no en tenim la culpa ¿saps? el temps passa per tots i l'edat només és això: temps acumulat.
Com tots morirem, la gràcia és morir tranquil amb un mateix. En cas que estéssis tranquil i no pensséssis que has fet alguna cosa malament estem de sort ja que hi ha gent per recordar-te o potser fer-te saber per primer cop que hi ha coses que no s'han de fer, no perquè ho diu la llei, sinó perquè repercuteix sobre persones que no es poden defensar ja sigui per edat, per físic o per immaduresa mental tal com toca de ser d'immadur quan tens 13 anys.
Us dixo aquí l'article del Vargas Llosa (aquest no és de pago... i val la pena)
I vull parlar d'això avui que he llegit un altre article del Mario Vargas Llosa que també està força bé. Va de perquè es prenten aconseguir impunitat en situacions que, per se, no són tolerables però si les fa segons quin pallasso...potser ens ho pensariem.
Podries ser bon cuiner, fer plats meravellosos, saborosos i selectes però això no t'eximeix de la responsabilitat que tens com a ésser humà...
I això va per tu Polanski...que facis bones pel.lis no t'eximeix de la responsabilitat...xato, ...i si resulta que tens més de 70 anys nosaltres no en tenim la culpa ¿saps? el temps passa per tots i l'edat només és això: temps acumulat.
Com tots morirem, la gràcia és morir tranquil amb un mateix. En cas que estéssis tranquil i no pensséssis que has fet alguna cosa malament estem de sort ja que hi ha gent per recordar-te o potser fer-te saber per primer cop que hi ha coses que no s'han de fer, no perquè ho diu la llei, sinó perquè repercuteix sobre persones que no es poden defensar ja sigui per edat, per físic o per immaduresa mental tal com toca de ser d'immadur quan tens 13 anys.
Us dixo aquí l'article del Vargas Llosa (aquest no és de pago... i val la pena)
Per cert, és curiós que un dels homes masclistes que tinc al voltant per qüestions de feina està molest amb això del Polanski perquè ell té una filla d'una edat similar...potser deixarà de ser masclista...t'imagines?
Tancaré el post lloant els homes que tinc aprop on s'hi inclouen els meus amics i algun familiar molt proper que sí respecten les dones.
Així que sí que estimo els homes que estimen les dones.
Tinc sort que m'he pogut rodejar d'ells...alguns ha estat per casualitat i d'altres per elecció.
Ale, besets
2 comentaris:
M'he quedat intrigada amb aquest masclista que tens al voltant per questions de feina perque, ara que ho pens, jo no en conec cap de masclista-masclista. Potser si que conec algu que tengui "trazas", com la meva avia, que esta feta "a la antiga", pobreta. Fa un parell d'anys me'n vaig anar de cap de setmana amb dues amigues (nomes una nit!) i ella, tota enfadada va dir que com m'atrevia a deixar la meva familia (marit i filla) dos dies abandonada i que ella no ho hagues fet mai! En fi, que no cal ser home per rebre el calificatiu de mascliste...
Petonets
Cats, a la meva feina hi ha molts machos com els d'abans i, com que es veuen envaits per dones han de fer encara més propaganda de la que farien si treballesin ells sols. És una conducta reactiva que jo entenc com resposta a una potencial agressió/invasió/anorreament. Em fa pensar que a més reaccions d'aquesta mena més pussilànimes són i la meva consideracció cap a ells, com a persones, minva deprés de cada acudit o comentari misògin. Que jo tingui capacitat de comprendre que és una conducta reactiva no els exclou del grup de gent que preferirria no tenir a la meva vida... La veritat és que alguns d'ells són bons professionals així que em quedo amb aquesta faceta la resta...a la paperera. Com professió i vida, en el meu cas, van molt lligades, no me'ls puc treure de sobre però hi dedico el mínim d'energia que puc a intentar que canviin o explicar-los que les dones sí que valen una mica la pena...
Besets reina d'Holanda!
Publica un comentari a l'entrada