Dead Peasants insurance és com s’anomena una assegurança de vida que una empresa fa a un treballador i ella n’és la beneficiària. Ells ja saben el percentarge estipulat de morts en determinades feines. Calculen els beneficics i va bé perquè els surt a compte fer l’assegurança. Quan mori, el treballador(camperol mort) li donarà beneficis. És més útil un treballador mort que viu. Així les dones joves són les que donen més quartos segons els barems de les asseguradores. Com l’asmàtica que mor als 26 anys que surt a la pel·li de Michael Moore: Capitalism: a Love story. That’s US.
També ens mostra un correccionari de menors d’edat que un polític decideix privatitzar. Un jutge conxinxat tanca nens de 12 i 14 anys per tirar menjar a terra a taula, barallar-se en un centre comercial amb una amigueta de la seva edat, o fer una web pensant que a USA hi ha llibertat d’expressió i et quiexes de la directora del cole…. No sé quina ciutat de USA era però l’amo del centre reb una calerada de béns públics per construir-lo, i cobra per cada reclús. Té sort perque el seu amic jutge envia 6.500 nens a aquesta “Llar” per a infants. Van agafar la vara de"joventut, ara us assebentareu de què va la nostra Amèrica".
Explica com Goldman fa un cop d'estat financer a les entranyes del govern de Bush...
Això i moltes situacions que en altres èpoques serien etiquetades de mafioses… no és fantasia… és com funciona Amèrica …si és que funciona. Us aconsello que la vegeu tot i que dura 2 hores. És important per saber en quin món vivim.
Sobre els consells i el cinema jo no en sóc molt partidària però això és important per a tots. Encara que sigui llogant-la quan surti.
Per una part hi ha allò de “tu que tens temps d’anar an cine…!”. Sí, tinc temps però s’ha de tenir present que tenir fills és una elecció i lo de no tenir-ne no sempre ho és. Per altra, molta gent veurà Avatar (3h) on els éssers blaus tenen una relació molt romántica…i molt real... ?¿?...però la pel.li de la exdona del director d’Avatar, que va de Iran o Irak, no sé qui la veurà…potser per això es van separar. Per concepcions diferents del món.
Fillets, jo també arribo cansada de la feina però us demano un espai de reflexió. És molt difícil treure el cap per la finestra i veure la realitat ja que sovint la distorsionen. Però, si de tant en tant hi ha un Michael Moore que t’avisa, potser els altres podem reaccionar. Potser podriem no ser com USA...
Besets
A la pel.licula anomenen algunes empreses que fan lo del Dead Paisant...Procter&Gamble, Citibank, Nestle...per dir algo. Com no sóc l'FBI no tinc documents que ho certifiquen però creieu que podria ser veritat...?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
yo estoy seguro de que es verdad. Pero Moore siempre es demoagógico , utiliza el truco de "un perro que mataste, mataperros te llamaron" para justificar sus argumentos. Está claro que el capitalismo no es justo y da lugar a situaciones como las que comentas. Pero no nos olvidemos que son las personas las que deciden aprovechar las ventanas del sistema para hacer cosas injustas y sacar beneficios propios. En otros países del estilo del congo o china directamente el gobierno monta los chanchullos para recibir pasta en lugar de trabajar en favor del desarrolo del país.
Las decisiones se toman cuando se elige ir al cine o no , cuando se decide tener un hijo, cuando eliges el color de tu camisa nueva y cuando decides montar un chiringuito "jodiendo" a niños para ganar dinerito.
así que al final somos cada uno de nosotros los que hacemos que el sistema se justo o no. Yo he comprado pañales ecológicos para martín, dentro de mis posibles decisiones...
ortegui
Vaya, Tegui eres de los que diría "¡Que no estamos tan mal!" como el Laporta...Por partes:
- me alegro de los mañales de Martin
- Me alegro que tengas un Martín
- Veo que piensas como Salva que dice que Moore toma un ejemplo y lo hace un paradigma: es un botón de muestra...y es así
- Sobre las decisiones cotidianas o menos cotidianas pero individuales evideintemente las toma uno mismo pero, si ni el mismo Congreso de USA puede decidir con total libertad, no me diras que te crees que tu sí eres totalmente libre.
- Sobre el color de la camisa no tasciende más que el estado de ánimo que te pueda transmitir que te puedan asociar a un partido (rosa o amarillo: PP...negro o caqui: izquierdas)
Por lo demás, me alegro que con las decisiones que controlas intentes dejar un mundo quizás menos malo para tu niño.
Ale, petonets
http://moneycentral.msn.com/content/Insurance/P64954.asp
Un article, que en parla. Fa tota la pinta que és ben cert.
Jo crec que un rerafons de la crítica és que el sistema americà s'ha omplert sempre la boca que son un reducte de valors morals per sobre de la resta, i s'han posat sovint a si mateixos la missió messiànica d'exportar-ho a la resta del món. Per això el Moore se'n va a veure la Constitució al Capitoli, perqué resulta un document còmic veient què hi ha darrera realment de la façana social que ens traguem a diari.
Per mi la escena més divertida és la de l'entrevista del Moore al Director de la fàbrica de cotxes (GM?)quan li el Director li diu, Director: "nosaltres hem de despedir la gent que faci falta per ser competitius, perqué sino haurem de tancar. Aquí som 30.000 si hem de despedir 5.000 no ho dubtarem."
Moore: "Ostres, i 10.000"
Director:"Ho farem si cal"
Moore: "I tots? 30.000?
Director: "Doncs, podria donar-se el cas"
És desternillant!!
(Sento haver matxacat l'escena però em feia gràcia explicar-la a qui no hi vagi!!)
Dani
El tema de l'assegurança es una tergiversació, a mes simplista: Demagogia.
Lamentable aquet senyor.
Discrepo anònim anterior! Crec que el Moore si no existís se l'hauria d'inventar. Per mi és un caricaturista de la societat. Quan veiem un que fa caricatures al carrer, no li diem, quin fals, quin demagog, perqué no pinta al seu retrat amb tot el realisme com el model natural, sino que entenem que que està fent el caricaturista és quelcom diferent, o sigui ressaltar els trets que sobresurten del model. Doncs el Moore fa quelcom semblant però de la societat en que vivim. Està clar que un home que fa una performance davant d'un banc, no és un documentalista de tipus "realista", sino que procura altres objectius, iniciar un debat, que es posi damunt de la taula problemes perqué sel's analitzi seriosament. I crec que se'n surt força bé. I sino, no és ben curiós que l'Administració Obama tot just acabi de prendre mesures contra els bancs rescatats, en clara sintonia amb els fets que es tracten a la pel·lícula? Seria interessant esbrinar si ha tingut efecte en la societat americana.
I la veritat prefereixo mil cops al Moore de les seves pelis, que les declaracions del president de Goldman Sachs a la comissió que els interroga (ara sí, la realitat i no una peli) declarant que el que havia passat era la voluntat de Déu. N'hi ha per llogar-hi cadires.
Dani (bueno ja callo que m'enrotllo massa!)
Dani, no t'enrotlles...en realitat deus ser un dels únics que reflexiona bastant més que una mica. És molt fàcil fer titulars curs com si es tractés d'un llibre o una pel.li:
"Espeluznante" the New York Times
"Totalmente cautivadora" Time...
Creieu que una obra que es consideri una obra es pot resumir en una paraula? Suposo que es fà perquè s'ha estudiat que la majoria de gent- target del producte- no està disposada a lleguir frases de dues línies.
Així tampoc no es pot resumir sota el terme de Demagògia el fet de treure a la llum una sèrie de fets que es donen i no interessa que es vegin. No discutiré al respecte però sí diré que va molt bé etiquetar de demagògiques aquelles maniobres que no ens interessen.
Jo us suggeriria que us féssiu la col.lecció de "Princesas de Disney". Això no és demagògia ni fer rentat cerebral mostrant, subliminalment, que tota princesa, encara que tingui tot el poder del món, ha de ser salvada per un home. A més, així es pot fer una col.laboració a que Xina estigui més contaminada (que no deu ser verirat i només demagògia).
I m'agradaria saber com l'anònim ha entrat al blog...posant al google Dead Peasants?. Just do it.
·
El tema de l'assegurança... quan et compres una casa i demanes una hipoteca, "t'obliguen" a fer-ne una i el beneficiari no és altre que el banc.
Resulta que en la majoria de casos, la asseguradora està vinclada al banc.
El graciós de tot, és que un beneficiari d'una assegurança no està pas obligat a recollir-la en cas que s'executi. De manera que en cas de defunció, al banc li surt a conte no cobrar l'assegurança i seguir reclamant el deute... No crec que tinguessin estómac per fer una cosa així però trobo que hi ha un conflicte d'interessos en aquesta pràctica tan estesa. Pot ser estic equivocat, però així és com ho tinc entès... i de vegades no sembla que estiguem tan lluny dels USA.
Guillem, que potser sóc ua innocent... podria ser però a la pel.li surten 2 casos ben verosímils i també hi surt un advocat especialista en defensar això. Quan vegis la pel.li ho veuràs.
Fins ara estimats
Publica un comentari a l'entrada