diumenge, 7 de març del 2010

Beloved

Ai xatos...que he anat a Londres i això m'agrada.
És una ciutat-ciutat i no una ciutat-parc temàticperalsturistes.
It's amazing. Tot i ser un dels centres del món el carrer és silenciós i no hi ha cartells per tot arreu penjant desendressats...jo que sóc tan endressada...
Em continua agradant d'Anglaterra el Ketchup Heinz i les patates xips amb vinagre...
















però ara he descobert les sopes que fan els anglesos. Mira, sempre hi ha sorpreses! Fins el punt que m'he comprat un llibre de receptes on hi ha sopes i pies. Era en una llibreria que liquidaven. Em va costar 2 pounds. Era una llibreria que, quan hi torni, deurà ser un restaurant italià.
Sí, per Leicester Square hi ha molts italians. Algun pub també té cartell italià...i els anglesos ja no beuen te quasi. Beuen cafè Starbucks o d'altres marques. Oh, my darlings! és la globalització.
Vaig veure que beuen chai tea. És el te de l'Índia que es pren amb llet i és molt aromàtic perquè conté clau, canyella, cardamom i pebre. A mí m'agrada molt però no em pensava que els anglesos canviessin el seu English Breakfast de cap manera i resulta que sí.
Podria passar que hagueu d'aguantar uns quants posts dedicats a LND. Ja sabeu que sóc anglòfila. No hi puc fer res.

Hi vaig trobar alguna coseta graciosa com:
- Una embarassada que portava una xapa amb el simbol del metro que hi deia: Baby on board. Suposo que és perque no l'empenyessin o perquè la deixessin seure. Em va semblar bona idea.
- Un gentleman que, parlant de l'indignat que estava amb la política del seu pais, em va dir que si hagués estat a l'auditori quan el Blair quan va parlar de l'amenaça d'Irak hauria pedut els nervis i hauria dit: How you dare...! Vaja, que per a un anglès, descontrolar-se equival a dir: Com goses! mentre li surt aire pel nas amb una mica de sensació d'enfado. Com que aquí, quan la gent s'enfada és una mica més visceral/maleducada em va semblar graciós.

O alguna cosa curiosa com:
- Des de l'estat proposen si vols acompanyar en cotxe a alguna pesona gran sola un diumenge a prendre el te a casa d'un amic o amiga.
- O, si ets british citizen i vols participar en la vigilància de les amenaces terroristes, et pots apuntar a un entreno i series informador. La propaganda del metro deia: "Quin dia fa l'aniversari la persona que està al teu costat? Tens tres parades". És per a descobrir informació de forma subtil.

Ja us penjaré les fotos.
Besets
R
PD: s'obre la veda de les brontoparaules. Hi podeu col.laborar dient-me-les als comentaris

1 comentari:

Rosa ha dit...

Martona, fins i tot això de la roba ho vaig parlar, en una altra ocasió, amb un metge de família d'allà. Li faig preguntar si no es refredaven molt...no hi va trobar grans diferències.
Jo no entenc tampoc Marta. No ho puc entendre. Sense mitges, ams escots, amb tirants, amb gabardinetes que no tapen gens. It's unbelivable.
Lo del Chai tea sense sucre és com demanar una paella sense arròs, suposo.
B7