El mestre lampista cobra 34 euros l'hora.
Ha estat 40 minuts anant a buscar l'interruptor.
Ara veu que l'aixeta també s'ha de cambiar...i torna a sortir.
10 minuts de diagnòstic (aquest interruptor està cremat), 40' d'anar a buscar la peça, 28 minuts de treball i torna a sortir al magatzem a buscar l'aixeta....
A 34 euros l'hora jo també sortiria a donar tombs que és un matí de primavera molt fresquet...
Truco a la biblioteca per que tinc problemes per aconseguir articles que necessito i: - "Ha sortit un momentet..."(a esmorzar suposo...sinó m'haurien dit que està reunida).
Per cert, els mestres mecànics de bicicletes cobren 35 euros l'hora.
Els mestres mecànics de motos, 54.
Si tens un càncer de còlon perforat aquesta nit (divendres) em trobaràs a mi, amb les meves mitges de compressió forta que m'ajuden a aguantar la nit, apunt per resoldre el problema.
Em paguen brut un pèl més que la meitat del Sr de les bicicletes i us recordo que s'ha de pagar el col.legi...
Us aviso que no falten metges, falten contractes decents.
Ja ho sé que ho vaig triar jo això, i ara podrieu dir: haver-te fet lampista... em va semblar més interressant saber sobre la malaltia i posar-hi sol.lucions (o el que occident entèn per sol.lucions)
La salut no té preu i per això és gratis...així ho veu la gent (jo ja sé que no n'és de gratis)
No se'm queixin si el seu metge els parla en polonès (a més a Polònia estan molt ben formats ).
Farem com l'anunci de Master Card: Bicicleta 250 euros, aixeta 110 euros, doctora 0 euros y para todo lo demás MC.
Lo de ser positiva no ho acabo d'aconseguir, no?. Bé, això no ha estat negatiu, només objectiu d'allò de "así son las cosas y así se las hemos contado".
Besets
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
El preu que es paga per un servei és una cosa que va descobrir o Adam Smith o Ricardo, un d'aquests economistes clàssics i depén de la demanda i l'oferta. A diferents preus la demanda (els usuaris) estarà diposada a adquirir diferents quantitats d'un bé, i a diferents preus l'oferta n'oferirà també diferents quantitats. On es tallen les dos corbes és el preu de mercat. O sigui que no té a veure amb el valor intrínsec del bé, sino amb el valor que la gent (la demanda) li atorgui. I dependrà també de la quantitat d'oferents que facin allò.
Suposo que avui en dia hi hauran molts més cirujans que abans en termes relatius i per això ha baixat el que s'els hi paga comparat amb altres professions. Si fos per valor intrínsec és clar que un cirujà que pot salvar la vida d'una persona, hauria de cobrar infinitament més que el Cristiano Ronaldo que només diverteix, encara que sigui unes quantes. Jo estaria és clar més d'acord en un sistema així de valor intrínsec, però crec que llavors o te'n vas cap al comunisme o no hi ha manera de muntar-ho. I a més tens el problema de qui fixa els valors. Suposo que essencialment em sento comunista (quin empresari, no?), en les meves idees més profundes, però entenc també el sistema en el que vivim, i crec que ens hi hem d'adaptar. En altre professions també passa. Els enginyers d'abans també es guanyaven millor la vida, però fa poc em van enviar les llistes d'enginyers que acabàven la carrera per anys desde la fundació de la carrera a mitjans XIX fins ara, i clar amb el baby-boom van començar a sortir com a xurros. La diferència és realment brutal si la veus.
Dani
Publica un comentari a l'entrada