Al barri hi ha una senyora que té una sabateria. Porta una trena rossa, deu pesar 130 o 140 kilos, té un gosset petit blanc i avui he vist que llegeix novel.les de Jazmin.
És d'aquelles filòsofes de barri que quan vas a comprar sabates per peus dolorosos sempre et deixa anar una teoria. A la paret hi té penjat un cartell amb una cita d'Einstein que parla de la crisi i les oportunitas que brinda a l'intel.lecte.
Porta una crossa perque els genolls li fan mal. Potser si fes el pronokal baixaria de pes una mica però no se si se'l pot pagar.
Hi ha gent que no s'hauria d'extinguir però en realitat tots ho farem.
Penso que sí val la pena cuidar-se una mica ja que la riquesa humana que acompanya el cos de molta gent duraria una mica més amb 20 kilos de menys.
També és veritat que de vegades el cos et soreviu a l'ànima i això tampoc és bo.
Aquesta setmana passada s'ha mort un Sr. de Reus que era jazzístic. Era el Jaume que organitzava el festival de Jazz de Reus. Habia estat pel món amb això del Jazz i va engrescar a dos cosins meus a viure el món de la música per aquest camí. Estan molt tristos perque és una gran pèrdua. Ja era gran però ¿si no hagués fumat?
Per a ells era un referent. Deu ser trist el moment en que perds tots els que eren referents per tu.
Estimats, intentaré ser positiva al pròxim post.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sempre podem dedicar més temps a la literatura i la filosofia, perqué hi trobarem sempre referents que no ens deixaran mai. Podem escoltar-los sempre que volguem.
I encara que es pot donar el cas que un dia hagin desaparegut tots els nostres, estic segur que sempre trobariem algú al qui li agradés compartir aquesta mena de referents.
Tot això es pot resumir de forma molt simplificada en dos posicions vers la vida, o la optimista o la pessimista. Crec que hi ha persones que tenen més una inclinació i altres un altre. Jo com es veu sóc de la optimista. Però crec que no passa res si s'és de l'altre. No es pot ser feliç sent una mica pessimista? Ser optimista tampoc garanteix res, la veritat. Potser no em qüestiono coses, que si ho fes no sé que pensaria. Per tant no cal capficar-se si et surten posts negatius!!!!
Petons,
Dani B
Merci Dani. La veritat és que tens raó amb això que es poden buscar les referències en d'altres parts de la vida. I m'ha sortit això pessimista perque vaig una mica apretada de feina i cansada.
Després d'anar a un SPA i renovar-me penso millirar el nivell d'optimisme. Esteu avisats.
Publica un comentari a l'entrada