Ahir em va demanar diners pel carrer una Sra. amb un bolso de Prada (fals suposo).
L'altre dia, un gitano que venia colònies a terra prop de la parada del bus em va dir "Anda, la quieres golerla", la colònia.
Fa dos dies vaig operar una Sra. de 69 anys que fa 9 anys que ha començat a fumar. Per nervis, feia 2 setmanes que fumava 2 paquets. Resultat: broncoespasme refractari als fàrmacs mentre l'operavem de l'hèrnia. Al final va respondre a la medicació i no es va morir. Es vol operar del genoll (pesa 120Kg) i de l'esquena....és com l'Ikea: tries el que vols i ho tens...doncs no! Si no es pot aconseguir copagament s'ha d'aconseguir corresponsabilitat. Si està nerviosa i ha de fumar com una beneita...tranquila sra., que si es descuida aconsegueix el trankimazin etern que és la mort (broncoespasme és que se't tanquen els bronquis i no pots respirar ergo...).
Avui hem tret mig fetge a un sr. que té metàstasi de càncer de còlon (encara pendent d'operar) i volia que "de passada" li traguéssim una piga de la cama. Xato, primer has de sobreviure a l'hemorràgia, la insuficiència hepàtica normal en el cas d'hepatectomia, sortit de l'hospital sense cap infecció ni sèpsi per catéter....després, treure't mig colon, i si després estas viu ja et traurem la piga i et farem un tatuatge si vols. Potser és per no adonar-se de la gravetat voluntàriament es concentra amb la piga però ¿ és que la gent no s'entera que això va en sèrio?
Curi'm el càncer i de passada em fa les celles o em talla les ungles dels peus (¿no que tenen tisores al quiròfan?).
Dins a casa meva fa 30ºC.
Vaig a uscar el bus
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Rosa: em fas riure molt quan et poses tan acida. Podries escriure un llibre amb aquestes histories d'hospital, la de la piga es molt bona!
Dintre de casa el record es de 28 graus, i al jardi 42!!! Ojo: que visc a Maastricht.
Peto
Cati
PD: Ah! El Lucas 'ja' camina, ell esta mes content i la meva esquena ho agreeix...
Estic escoltant la 3ª Simfonia de Gustav Mahler. Quina meravella! Quina obra mestra!!! Tota ella es tan bonica!! Però el moviment VI Langsam. Ruhevoll. Empfunden (lent, quiet, sentit) et transporta a un món de bellesa sens fi!! Si no fos perque m'ho vas dir, pensaria que Deú existeix perquè va composar aquesta música.
Crec que és una reprensentació en música de l'amor pur, el que no t'agrada quan el representan els artistes, perqué creus que corresponia a un altre época i no representa bé la realitat, i a més ara ens toca una altra forma de sentir.
En això crec que no ens posarem d'acord. Però no passa res!!!
Jo crec que sempre podrem enamorar-nos com el primer cop que ho vam fer. I que això no ho podem dir nosaltres.
Dani
Cat's, espero veure els teus fills abans que siguin majors d'edat. Me n'alegro que prgressi. HA des ser molt divertir. Besets
Marta: fa dies que no veia el teu blog en actiu. Espero que progressis.
Dani: lo de Déu t'ho vaig dir jo perpo tu ja ho sabies. Només t'ho vaig recordar. L'altre tema: si un s'enamora com quan era adolescent és que no ha progressat en l'enteniment de l'objecte i el subjecte i de en quines direccions val els desitjos (tema psicoanalític que es repeteix en moltes situacions però la gent preten viure fent-ne cas omís- no perque no fas cas d'una cosa o bé la ignores deixa d'existir).
Sobre la part de la "comparativa constant" pregunta-li al Roig i ell t'explicarà que quan entra "la persona que ha de ser" en joc eclipsa la resta. Mentres un es pot alimentar de succedanis o entremesos esperant el plat fort o bé decidir-se per l'espera.
Publica un comentari a l'entrada