M'agrada l'aroma de la bergamota.
M'agrada el gust de l'arròs bullit amb oli i sal.
I la tercera:
M'agrada el que és British. Segurament idealitzat, m'agrada això del gentleman anglès. Suposo que ja no existeix això de l'educació. Allò del "May I...", "might I...", "should"," I would'nt dare...". Està vist que en la nostra societat no deu haver-hi lloc per a l'educació.
Per SMS gastaries molt temps en ser educat.
Dec viure en una altra època però l'altre dia, veient Peter's friends, vaig recordar que si m'agrada aquesta educació que els d'aquí anomenem "anglesa". Amb aquest discurs amb paraules sofisticades i, de vegades, amb doble sentit.
Sóc més anglesa que andalusa. No m'agrada parlar de coses sèries mentre menges uns xocos amb un manzanilla... No costa tant seure cara a cara per parlar deu minuts d'una cosa sèria com una oferta de feina p.ex.
No, jo no sóc d'eixe món. En el fons sóc més alemanoide del que em penso. I love Merkel...diu que té un plan per al 2020 tenir la meitat de parc automovilístic elèctric...això és pensar en el futur. Estratègia política a llarga distància i no això que passa aquí de "m'arreglo el meu xiringuito i després ja ho veurem".
Sense ser el Coco de Barrio sesamo podriem parlar de dreta i esquerra. Si bé no sóc de les que confon dreta i esquerra, jo no us puc donar la lliçó ja que he votat a tots cantons (menys el PP i els antitaurins i ciutadans) en diversos moments de la meva vida. Vaja, com el pèndul de museu de la ciència.
Què hem de fer? La dreta dreteja i l'esquerra, quan havia de demostrar que ARA SÍ, es desinfla i emplea el temps en xorrades de Vegueries.
L'ideologia esquerrosa és bona però quan plantegen aplicar-la no se'n surten. No es podem omplir la boca de sol.lucions idíl.liques per després quedar-se en res.
Coincideix que alguns dels meus amics més políticopensadorsdecafè (d'aquells amb qui arregles el món mentre fas un cafè) resulta que va i no voten!
Com no arreglaré l'educació del meu país (tenint els mitjans a l'abast resulta que hem triat ser maleducats, la majoria) ni tampoc la classe política (no ens aclarirem mentre això sigui un xiringuito), us penjo la web d'una noia de BCN que l'han nomenada als Grammy. Va perseguir el seu somni i l'ha aconseguit. Té una molt bona veu. Espero que escolteu algunes cançons. http://www.ireneb.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada