1cm

El títol és curt però avui hi ha material...

Chapter1 Season1: Tresqui
Avui he vist un gos amb un jersei de gos: aquests de Dolce i Gabbana amb caputxa per a gossos. He pensat que, al contrari que jo que estic fent un experiment de "a veure si m'acostumo a no necessitar anar tant tapada", als gossos d'avui en dia els seus amos els tapen.
Un gos no és barat però requereix menys diners que un fill i també dura menys....o sigui, que ara que el pots banyar, parlar-li (-"Avui t'has portat molt malament Tresqui!" mentre li fas amb l'índex com un frigodedo), passejar i posar-li robeta, podria ser que per a alguns cobrís algunes de les mancances pel que fa a l'entrega d'afecte.
El catàleg que em posen a la bústia no respectant que no vull correu comercial - de fet, el cartell "Correu comercial no, gràcies" és la manera d'aconseguir tres catàlegs de cada: elegant maniobra de "te vas a enterar" molt típica del país- com deia, el catàleg anava de joguines. Com que em vaig quedar tancada a l'ascensor me'l vaig mirar una estona i hi ha la "Barriguitas mamá" i a sota "Barriguitas lava sus perros"!!!
Bé, lo del gos ho he vist quan he anat a caminar per la Barceloneta per moure una mica l'esqueleto. Com he passat pels centres on fins ara es feia recerca i que, en breu, si no s'incentiva la recerca, s'hauran de dedicar a una altra cosa, se m'ha acudit d'avisar els amos dels gossos: ei! que si els abrigueu massa es faran més dèbils i l'espècie potser desapareixerà! Després m'he dit que no calia...que la natura procedeixi.
Ja que estic en plan científica us explico el meu experiment: tapar-me una mica menys per a veure si aconsegueixo no tenir tant fred. A casa he baixat la calefacció (per gastar menys...catalana! sí gràcies). Si me n'hagués d'anar a viure fora bé hauré de sobreviure... De moment m'he encostipat dues vegades (una forta i una fluixa). Ja us aniré informant.

Chapter2 Season1: Roseland
Perdoneu perquè he començat la sèrie sense dir-vos el títol...
Homeland és l'última sèrie que m'ha recomanat l'Helena. La veritat és que és xula: d'intríngulis. Hi surt una agent de la CIA, soltera, bipolar i que té els casos difícils al menjador de casa seva (tot de papers i fotos dels dolents). Jo crec que ens assemblem. El menjador de casa meva està ple de papers de la T---, jo no sóc bipolar, ni prima, ni alta, ni rossa però per "lo demés" també tinc una gorra amb visera i un jersei amb caputxa.
De fet, avui pensava: sembles una agent de la CIA quan pot descansar entre dos casos de terrorisme internacional  que va a córrer pel Central Park. En realitat sóc una metgessa que té poca feina i té un període en que pot fer "un merecido descanso"...i camina per la Barceloneta.
Seguint amb aquest alter ego que és "Rosa: agente secreto" (de petita jo era el Superagente 86 i la Marta era la 99, Los hombres de Harrilson (amb les meves cosines), Starky i Hutch, Equipo A, James Bond, Closeau, Gadget, Tintin...estic marcada) us diré com anava avui:

Lloc: Barceloneta
Temperatura: 15ºC
Hora: no molt aviat (ho reconeixo)
Sabates: les que em vaig comprar a Holanda el 2008 "per si un dia vaig a córrer". Estan noves, es clar.
Pantaló: ultratranspirant, impermeable, protegeix dels UVA i els UVB i els infrarrojos i de la radioactivitat crec que també (per allò que si pel carrer hi ha una caca de gos que s'ha menjat una bola d'Urani enriquit).
Samarreta: molt mona però plena d'esgarrinxades d'esbarzers de la darrera excursió "A través dels esbarzers".
Jersei: Lidl model "jo venia a comprar sabó de rentar plats però surto amb el sabó i un conjunt de Ropa ténica de esquí para mujer"
Gorra (amb visera, que consti): de la Confraria de pescadors de l'Ametlla de Mar...

Igual que la protagonista, vaja!

Doncs en lloc de veure sospitosos o trobar-me el veí catxes que també va al Central Park com jo, per la Barceloneta he vist el gos prèviament citat; els petaqueros del meu ex-Club Natació Atlètic Barceloneta (ja se sap, part de la mesura d'estalvi); uns senyors grans, a pit descobert, prenent una cervesa al sol amb un panxot moreno, una bola brillant d'aquestes dels cerveseros; alguns guiris que al·lucinen amb com pot resultar d'agradable Barcelona (de fet, jo també al·lucino) i alguna fauna i flora més.

Chapter3 Season1: Ascensooor!
- ¡Niño, llama al ascensor!
I el nen, fot un crit:- ¡Ascensoooor!
- ¡Que no, por el botón!
I el nen s'agafa el botó de la jaqueta, s'hi acosta i diu:- ¡Ascensoooor!

¿Eh que amb aquest acudit tan enginyós no us estranya que m'hagin agafat a la CIA? A més, es demostra clarament el domini del Castellà (altrament anomenat Espanyol). Perquè després diguin que els catalans desconocemos el idioma patrio.

Bé, al capítol tres us explicaré el dia d'ahir.
Vaig fer una d'una d'aquelles visites a la seu de Ministerio de Sanidad, per motius de papers. Va anar àgil. No com la darrera vegada de 2h 45m ni la prèvia en que portava la navalla al bolso que, vulguis que no, retrassa l'entrada al detector de metalls: "Señorita ¿lleva usted una navaja?"... Ja ho sé, podríeu dir ¿I tu vas amb una navalla al bolso?. No, però és que el diumenge previ havia anat a Prades i per si em menjava una poma o si em perdia i havia de tallar un arbre per fer-me una cabana al bosc i no em rescataven en 6 mesos...ja se sap.

Doncs bé, després de la gestió, tot fent plans per la resta del dia, va resultar que aquests van canviar de cop. Se'n va anar l'electricitat (sí culpa de Fecsa o dels que feien les obres al barri que van tallar un cable...és igual, ben mirat en aquest país ningú es responsabilitza d'aquestes coses) i em vaig quedar tancada a l'ascensor. Sense llum, o molt poca ja que el pilot d'emergència no funciona de forma continua. S'apagava, feia pampallugues, o s'estava 45 segons seguits...Això d'una llum d'emergència que funciona amb el mecanisme "ara sí, ara no" crec que no ho tenen a Suècia...Jo crec que ja s'asseguren que les llums d'emergència  funcionin. Aquí, en lloc de verificar que les coses funcionin, es connecta a la mateixa font d'energia una segona llum d'emergència per si la primera falla.... :)

Estar tancada a l'ascensor entre dos pisos em va fer venir calor. "Don't pannic" em vaig dir. Vaig trucar el timbre i ningú va venir. Vaig avisar a l'empresa dels ascensors i m'enviaven un operari. Vaig seure a terra i després de mirar el catàleg de joguines prèviament citat, com al Titanic em vaig treure les sabates de tacó. Després va començar a funcionar el cap.
Recordo de física que feiem un problema dels ascensors, vaig pensar de trucar als meus amics enginyers per preguntar si, en cas de caiguda lliure de l'ascensor, era millor quedar-me dreta o estirar-me.
No els vaig trucar i vaig decidir que em quedaria a terra. Però plana o replegada? Cara amunt o de costat? De costat esquerre no perquè hi ha la melsa i peta segur. De costat dret, el fetge aguantaria potser però entre la tracció-distracció de les vísceres, la columna vertebral amb impacte lateral i la possible fractura d'ala ilíaca tampoc aniríem bé. Tampoc em feia il·lusió posar-me cara amunt doncs m'imaginava una columna Frida Khalo... a més, quan caigués la cabina a terra, m'aixafaria el sostre així que m'ha via de retirar ràpid. Per sort una veïna em va dir que estava al 2n (que no deixen de ser 6 metres). Al menys no estava al 8è!!!
Ja sé que sobre el paper els ascensors haurien de tenir un mecanisme de seguretat però ¿de debò creieu que el nostre país funciona? Segur que dirien: no, es que en la normativa del año catapún no era necesario el mecanismo de seguridad... y claro, resulta muy caro ponerlo...
Per fi, la solució va ser trucar al Salva, el meu arquitecte de referència:
- Sss..SSalva, potser et semblarà una pregunta molt tonta però ¿ee...els ascensors tenen un mecanisme de seguretat, no?
- Síííí, tranquil.la. Si el contrapès es trenca, les politges tenen un tope que fa que no caigui; si els frens es trenquen, hi ha una zona a la part de sota de l'ascensor que amorteix i també un mecanisme de frenada si detecta que l'ascensor va més ràpid del normal....

O sigui, els metges intentem calmar els ànims de la gent i, als metges, qui els calma? Un arquitecte.

Ah! per cert, el títol és perquè en ens inicis de reclutar Mosses d'Esquadra a mi em faltava 1 cm per poder-m'hi apuntar...i ara, que ha canviat la norma, no m'hi veig pel Raval perseguint als Top Manta (que graciós, per error he escrit Top Manda...i és com si del més enllà ens aviséssin que s'ha de perseguir més aviat "a los que mandan" i no a aquests pobrets...)

Ptns