Ella - Aquest nom no hi queda bé
Ell - No (com aquell que respon "el que tu diguis")
Ella - Si et fa mania la fruita, no hi vindràs
Bé, en català, mania es refereix a "fàstic/angúnia" a més de l'accepció psiquiàtrica de mania. Els de la botiga ho han interpretat com "obsessió" però això no ho han pillat la parella d'ancians.
Dins de tota la tropa amb crosses, abrics marró fluix i caminars que amplien la base de sustentació per la pèrdua d'equilibri propi de l'edat, dues senyores:
- A vostè també l'han operat d'algo?
- Sí (reforçant l'afirmació amb el cap) de la cadera
- A mi del genoll
(...)
- I vostè quants anys em posa?
- 70
- ...deu més
- (impressionada) Doncs no ho sembla!
De les olors no us en faré un gran relat. Aquest matí m'arribava l'olor de la noia del costat que deu menjar molts greixos saturats, era gordeta i tenia la cara granoseta (sempre he pensat que la gent que menja malament té més grans que els que mengen bé). Era una olor de suor de sedimentació d'uns 3 dies.
A la tarda, l'olor ha estat una barreja de Brummel i Floid. Primer ha arribat l'olor, després he vist la ma del propietari: mà prima amb dos anells d'or un d'ells amb una circonita, jaqueta de polipiel, uns 76 anys. Va i em casca una floreta: "No reces mucho que eres muy guapa". No l'entenc gaire però deu ser una mena de piropo, no?
La floreta prèvia va ser el 13 de setembre, de boca d'un d'uns 78 anys, jo anava de casament i mentre esperava em vaig arreglar utilitzant un aparador com a mirall: "No te mires más que estás muy bien".
Veieu, com us deia, a Reus es parla castellà. No m'augmenta l'autoestima que senyors de 70 i pico anys em trobin resultona. Tampoc m'agrada ni em posa contenta. Quina deu ser la finalitat d'aquestes floretes?
Bé, tornant al bus: com pot ser que la gent vagi pel pont de la Puríssima a Val Thorens o es compri el passi de Portaventura si per 70 cèntims tens distracció assegurada al viatge en bus?
Us penjo dos dels quadres que vaig veure en algun moment de la meva vida (estan al Chicago Art Institute)
 |
| Els polidors de parquet de Gustave Caillebotte |
 |
| Un carrer de Paris en un dia plujós, també del G. Caillebotte |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada