"Andre Masson e al suo celebre quadro surrealista Il pianotauro (1937), dove il pianoforte si trasforma in Minotauro dentato e aggredisce sessualmente una donna"
He anat a l'exposició Un cos sense límits, a la Fundació Miró. Mostra les diferents maneres que han tingut diversos autors de diferents corrents de mostrar el cos. És curiós que diuen "el cos" però només surten cossos de dona. Hi ha 3 obres on surten homes i, en una d'elles, el cos queda amagat darrera el de la dona. Per tant, ¿resulta que les dones tenen COS i els homes cosset???
Els que més m'han agradat han estat: Le nuage nu (Chagall), La cacera (Richard Lindner), Desnudus (Jean Dubuffet), Composició de tres dones (Fernand Léger), Noia evadint-se (Miró), Nu couche (Picasso), Portrait in a White cover (Lucian Freud). Potser us els aniré penjant.
El Pianotaure em va cridar l'atenció pel nom ja que sembla una freakyparaula però, a més, els comentaris del quadre deien: ens mostra el mite del minotaure, representat per un piano, i plasma la violència i destrucció del sexe....
Creieu que sexe és destructiu? Ho dic perque fins a cert punt es pot entendre que hi hagi violència o més aviat moviments violents (en hi ha en un partit de tenis...) però ¿destrucció? Què es destrueix? Em podrieu ajudar estimats bloggers?
La veritat és que Chagall que mostra cossos nus sempre en el context de l'amor, la parella, la creació...em resulta més suau a la vista i al pensament. Deu ser el que queda de la meva formació cristiana...tot i que ell era jueu
Dada curiosa: a internet hi havia un article a una revista de Friuli on hi sortien les següents paraules: pianotaure, turró de massapà i Guatemala... sembla difícil relacionar certes coses però a internet hi és tot.
Nota informativa: L'expo hi és fins el 27 de gener i tanquen a tres quarts de set.
Fins aviat estimats
3 comentaris:
Enlloc de guatelpeolteco era guatelpeoreco! A més era guatelpeoreco (Ro) i no (Da). Això deu ser una conseqüència de les presses... Quan t'agafa el mono, no deu haver qui et pari...
Que tinguis molt bona setmana!
Rosa , pens que es sexe en sí mateix no és gens destructiu , el que fa mal i sí pot destruir és sa manera malaltissa o patològica en qué moltes vegades s'expressa o es viu . Si ens hi posessim en tota llibertat i amb l'únic objectiu de disfrutar i fer disfrutar no seria tant problemàtic . Esteim encara bloquejats per la educació social dels últims temps .
És que l'esglèsia catòlica ens ha fet molt mal .
- Però el sexe sí que es pot emprar per destruir . Un dèbil pot emprar el sexe contra una altra persona per intentar perdre debilitat .....
vaig a pensar una mica per si m'inspiro poder-ho expressar millor
Pilar
Hola
en mi opinión claramente no es destructivo. Como la mayoría de cosas que hay en el mundo, la cuestión es cuando se utilizan fuera de contexto y el entorno social desvirtúa el propio hecho.
Voy a poner ejemplos a ver que os parecen para razonar mi pensamiento:
- Hacer el amor porque tienes ganas. Bueno
- Hacer el amor con quien quieres. Fenomenal.
- Hacer el amor con quien puedes. Bueno, pero seguramente el impacto que tenga sobre los involucrados es diferente y puede desencadenar múltiples situaciones , alguna incluso podría ser destructiva.
- Hacer el amor para conseguir un trabajo u objetivo concreto. Mucho más complicado de valorar.
Estoy de acuerdo en que los cuerpos en general , cuando aparecen desnudos son de mujer, a mi no me importa pero entiendo el desencanto de las huestes femeninas que venís de la represión machista que existe en este mundo, al menos en España la situación es bastante mejor que en Burundi o el Chad u otros países que no son de 1 mundo.
Un dato importante es que no hay que considerar los cuadros o creaciones de los artistas como guías filosóficas para la vida , sino como expresiones puntuales de una persona que evidentemente pueden activar pensamientos e ideas en otras y volvemos a lo de antes , no me atrevo a valorar su impacto porque es inclaculable dependiendo de la genialidad del artista que crea.
Publica un comentari a l'entrada