No em faria res que els del Festival Grec m'haguéssin pagat 4 euros.
Situació emblemàtica: Biblioteca de Catalunya. Tª 28º. Interior.
Una divertida obra però poc aire condicionat fan que una sra es maregi: hi ha algun metge?. Salto i sembla que es tracta d'una lipotímia. El fet que un segui metge sembla que fa que els altres no puguin fer res: jo sóc metge però costa molt aixecar una Sra. de 70 kg, pes mort. Vaig haver de dir: sóc metge però¿ algú em pot ajudar a aixecar-la per estirar-la a terra?
Al final ho vam aconseguir.
Que jo posés la ma a l'aixella suada de la Sra. (que era molt neta) o a la boca per treure-li el xiclet(boca que acabava de vomitar) no passa res, sóc metge. Que jo utilitzi el que sé per constatar que no té un atac de cor: no passa res, sóc metge.
Que jo desenvolupi la meva feina en un moment en que els advocats, bibliotecaris, els controladors aeris o els rentavidres estan de lleure com jo, no passa res, sóc metge.
Doncs resulta que sóc metge a costa dels diners dels meus pares i del temps de la meva vida que hi he invertit. No passa res, sóc metge.
Però ser metge en aquest país et dona com un deute social imposat que s'entèn que tu hauràs d'ajudar. Estic d'acord en ajudar. Però m'agradaria que se'm reconegués. No cal que em posin en un quadre d'honor del Grec. Si em paguéssin 4,5 euros em donaria prou per omplir el dipòsit de la moto* per anar a treballar. De vegades fas de metge en llocs prou elegants com perque tinguin una deferència i et convidin a alguna cosa. Aquí no. No passa res.
Que lo de la Sra només fos una lipotímia m'alegra ja que un infart hauria estat pitjor. Salut sra.!
Però aquest "no passa res" no m'alegra. Sí que passa.
Sense ser funcionària (contracte d'11 mesos) també em treuen el 5%. El gas pujarà un 2%(al 8%), l'iva per pagar les obres o l'ampolla de llet també. Però no passa res, sóc metge. I de què serveix?
Com dic amb els meus amics, una carrera serveix per tenir el cap instal.lat i fer algun comentari ocurrent quan vas a un sopar de grup i ja està.
Amén
*Nota de l'autora: vaig en moto fins la parada de bus amb el qual travesso polígons industrials per arribar a l'hospital...perquè no puc pagar les despeses que genera un cotxe a BCN per les poques avantatges que aporta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Yo estuve allí!!
Ara us heu d'imaginar que parlo assegut en una cadira, a sota surten unes lletretes sobreimpresses que diuen: "Dani Bonals, empresari" i començo a parlar: "Sí, la veritat és que feia molta calor, era sufocant. Anar al teatre amb la Rosa, és sempre passar una tarda molt bonica! i així ho era, però aquella calor...de repent vaig veure com aquella dona es desplomava, primer anava dient gemecs, i després va vomitar,...i va caure al terra,...els del seu voltant van començar a cridar un metge, però no van tenir gaire temps de dir-ho pq la Rosa va sortir com un cohet, empelida per un esperit del deure. Es d'admirar...si és caigués una casa, jo no sortiria com un cohet a calcular la viga. Els metges tenen això afegit. La veritat que veure aquell desprendiment per ajudar a un altre persona és una cosa molt bonica de veure...I crec que no es podria pagar, quan es salva la vida a algú ni amb tot l'or de Forth Nox...llavors sempre quedarà la sensació de que ha estat mal pagat. Jo estic d'acord amb que es podria tenir una deferència amb el professional que ha ajudat a algú per motu propi, i no donar-ho per fet, com una obligació. La moral no pot ser obligada. I donar les gràcies és de gent educada..."
Bueno ja us he fet una imitació d'un "Como se hizo..."
Dani B
et vaig llegint i, carai, com estàs Prieto!
Gràcies Bonals per les teves paraules a l'estil televisiu. ës el que vèn. I si ven és pq comprem i a revés. Ja et dic ara que no crec que Occident pugui comprar tots els plàstics que es fan a xina. Parlant de comprar i vendre i ara que saps xino, diga'ls que vigilin ja que no tenim quartod per comprar tot el que fan (els es penen que sí)
"Reca": gràcies per llegir-me, no ho sabia que de tant en tant treies el cap per aquí. Ja ho sabies tu que jo era una mica àcida però probablement amb l'edat les coses s'accentuen. És com una teràpia: em queixo a la web i així no em queixo tant a la vida real ja que ja ho he descarregat.
Espero que estiguis bé. Besets.
He llegit en un article una cita del llibre Ensayo filosófico sobre las probabilidades de 1814! que he trobat tremendament profunda: "Una inteligencia que en un momento determinado conociera todas las fuerzas que animan a la naturaleza, así como la situación respectiva de los seres que la componen, si además fuera lo suficientemente amplia como para someter a análisis tales datos, podría abarcar en una sola fórmula los movimientos de los cuerpos más grandes del Universo y los del átomo más ligero; nada le resultaría incierto y tanto el futuro como el pasado estarían presentes ante sus ojos". Potser no existeix o sí, és una qüestió de fe religiosa esbrinar-ho, però el que trobo fascinant és que una persona s'ho hagi pogut imaginar d'aquesta forma, i plantejar-se quines conseqüències tindria.
Dani B
Al.lots , sou superiors !! es comentaris tenen rés a veure amb s'entrada de na Rosa ? m'he perdut.
Dani , jo no som tan ràpida com na Rosa per aixecar-me de la cadira , sempre esper un ratet a veure si surt algun altre metge més valent.
Per cert, es dia que partíem de vacances cap a menorca , érem a sa cua de vueling embarcant ses maletes i van cridar per megafonia " un metge , un metge , bé " un médico, un médico" i en Txentxo i jo ens vem quedar com si no anés amb noltros , fins que al ratet ens mirem i diem , ostres !! noltros som metges, hi hauríem d'anar . Evidentment hi vaig fer anar al meu home que és més decidit i parla millor anglès.( era un jove estranger amb una GEA ,perdò , gastroenteritis , que s'havia marejat )
besades guapets
Pilar
Rosa, m'hagues encantat haver estat testimoni com el Dani, crec que mentres estaves en plena accio hagues comencat a dir al meu voltant "es la meva amiga, eh!!"
Sort que els economistes no tenim ocasio de sortir disparats a ajudar a la gent perque jo quedaria molt malament... sempre ho he dit: soc una economista de pacotilla! En fi, al menys ara em servira per fer el que m'agrada: donar classes i tenir contacte amb gent. Aixo darrer ho he enyorat molt aquests darrers anys que he fet recerca.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada