El biter Kas era el que em deixaven beure el dia de Nadal, a l'hora del vermut. M'encantava. La padri sempre en comprava i jo crec que és perque a ella li agradava molt.
L'altre dia em van dir que em notaven "bitter"als escrits del blog. No. No em considero amargada però sí amb un tò amarg.
Se m'acabarà el contracte en 4 mesos. No passaré gana ja que d'una cosa o altra treballaré però ara mateix em sento tomaca.
Això de la tomaca té una explicació. Sóc un excedent de producció. S'han produït massa metges i ara no hi ha diners per pagar la feina que haurien de fer (perque de malalts encara en hi ha). No em necessiten com a cirurgiana.
M'he format amb ganes i amb energia. Ara encara aprenc coses i coses cada dia. Però resulta que no em necessiten.
Com les tomaques, quan hi ha excedents de producció, baixa tant el preu que va per sota del preu de cost. És això el que ens passa. Em paguen (cosa que a hores d'ara ja és tenir sort) però no pel que hi he invertit i el que encara hi estic invertint.
Aquest matí. a les 7:50h tenia l'imatge dels tractors trepitjant tones de tomaques com jo.
L'altre dia em van dir que em notaven "bitter"als escrits del blog. No. No em considero amargada però sí amb un tò amarg.
Se m'acabarà el contracte en 4 mesos. No passaré gana ja que d'una cosa o altra treballaré però ara mateix em sento tomaca.
Això de la tomaca té una explicació. Sóc un excedent de producció. S'han produït massa metges i ara no hi ha diners per pagar la feina que haurien de fer (perque de malalts encara en hi ha). No em necessiten com a cirurgiana.
M'he format amb ganes i amb energia. Ara encara aprenc coses i coses cada dia. Però resulta que no em necessiten.
Com les tomaques, quan hi ha excedents de producció, baixa tant el preu que va per sota del preu de cost. És això el que ens passa. Em paguen (cosa que a hores d'ara ja és tenir sort) però no pel que hi he invertit i el que encara hi estic invertint.
Aquest matí. a les 7:50h tenia l'imatge dels tractors trepitjant tones de tomaques com jo.
Això em porta a pensar si hauria de fer una altra cosa. En cas de ser fustera fabricant de rodes de carro de mula, l'aparició del 600 va fer que progressivament anésin plegant. Potser hauré de plegar si no sóc útil.
Hi ha una supervisora d'infermeria que ho ha deixat i muntarà un cafè. Sé d'una neurocirurgiana que ho va deixar i va muntar una casa de turisme rural.
El problema és que jo no se què muntar.
S'accepten idees
R
5 comentaris:
Jo crec que et podries guanyar un sobre-sou escrivint una columna en un diari, tens un estil especial per descriu-re les coses i per fer analogies. M'encanta molt!
Petonets
Cati, entra al blog del costat on diu Recomanacions: el llibre et podria agradar si l'aconsegueixes en anglès (l'idioma original) o si no ja farem pq el tinguis d'una manera o una altra.
Avui he mirat (casualment) on comprar te del M&S per internet, i existeix el site british store, el problema son 22 pounds de costos d'enviament.
Idees: mirar de W a UK? Anar a USA, veure què es porta i fer un negoci aqui (ho dic perque tot acaba arribant)
No soc gaire productiva, i know.
Amb el bitter em passa com amb l'alcohol i (no tant) com amb el cafè. M'encantaria que m'agradés i així jugar a ser l'adult que ja soc. Per això ho provo i, aleshores, PAF!, m'adonoq que m'agrada el que m'agrada perquè sóc el que sóc. Veus? En canvi, res com un bon pa amb tomàquet! Saps? Si hagués d'entrar a un quiròfan, em sentiria com a casa dels avis si em toqués la Dra Bitter Tomato.
La Rosa Tomaca sempre se n'ha sortit
de tot. Ara té un "bajón" dels que tots tenim a la vida, però crec que
aviat li haurem de dir: -¿ Dónde vas
chiquilla?
Un petó,
Ioia
Publica un comentari a l'entrada