1. Una clara cultura de l'eforç fins a la guerra civil (els nascuts a principis del segle 20: els meus avis).
2. Un inici de la llibertat, a la generació següent (la que envoltava el maig dels 68). Sí però encara treballant de valent.
3. La meva, els del baby boom, on el benestar i la llibertat eren objectius que feien que la disciplina, l'esforç i l'autoritat comencéssin a perdre força.
4. La dels nens d'ara: el reiet de la casa. (reiet, dictadoret, despotet... segons el que els permetem ser).
És molt bò quan el Monzó diu: " i fem plastilina, i fem plastilina! i ara resulta que fem plastilina fins als 34 anys!".
Després surt un filòsof català, assenyat: "si passes de curs suspenent-ne 3, és normal que els joves no hi vegin sentit a esforçar-se" i fa un petit comentari sobre els universitaris i els seus exàmens plens de faltes d'ortografia (orto què?).
També surt un tal Sennet (economista anglès): "Espanya i Itàlia estan fent universitaris per als quals no hi ha sortida laboral. Fa pensar que generà un pool de supraqualificats que faran feines no corresponents a la seva formació".
Ufff!
Com ho hem de fer?
A les meves carns sofreixo el producte del baby boom. Potser sí que jo no hauria d'haber anat a l'Universitat...que només hi anéssin els millors. Jo vendria gelats.
Però resulta que hi he anat. Sí, a l'escola treia exel.lents menys de giminàsia. Tots els anys acabava el curs amb exel.lent (menys a 6è). Vaig suspendre la primera avaluació de llatí durant el bup i, a Medicina, una vegada vaig anar al setembre perquè m'habia deixat la Micro i l'única que vaig suspendre com a tal, i només una vegada, va ser Pediatria. Per la resta, al juny tot net.
M'esforçava pels exàmens i també pel Mir. Per coses de la vida vaig fer medicina de família i després cirurgia...i ara tinc la sort de tenir un contracte de guàrdies de toooots els caps de setmana (i has de donar gràcies a déu...sí, quan van maldades sembla que tots tornem a creure en déu).
Com us he dit, a part de veure el programa i recollir-ne comentaris interessants no em va quedar clar si això de la cultura de l'esforç o l'esforç en sí valia la pena.
Què hi dieu?
Ptns
R
5 comentaris:
Hey Rosa!!!
Com va?
aquest comentari va per lo que ahir no et vaig poder escriure sobre les teves reflexions sobre la teoria del esforç
Tot esforç es productiu si se opte el resultat esperat, sino sol ser una perdua de recursos, temps, ilusio, esperançes, etc.
Els esforços improductius te donen experiencia, com els errors per no tornar-los a fer
Cada un/a a lo llarg de la seva vida ha de fer colqun esforç, en funcio de la capacitat de la persona, el seu coneixement, el seu tarannà en tendra que fer mes o menys, cadesqu es arquitecte de la seva propia vida, i tendria que viure segons els seus valors, cosa que de vegades no es fa, i viu segons els valors dels altres, amb tot el que aixo comporta
Quan l´esforç es excesiu passa a ser un sacrifici
Darrerament tots amb de fer sacrificis per el mal cap dels altres
Sincerament et dire que encara que paresqui (o pareixi) que l´esforç individual no es profitos a nivell general, dirigits a un mateix fi i sumant tots el petits esforços en una mateixa direccio conten, i conten molt, fins i tot fan que el mon canvii i evolucioni
Al meu fill de vuit anys li enseny a esforçar-se amb les coses importants (que son moltes), i a valora lo que te, i a començar a pensar en lo que realment vol arribar a ser, i lo que l´umpl com a persona, que li aporta felicitat, a donar-li uns valors per poder gaudir de la vida
En el teu cas Rosa estic segur que has conseguit lo que has volgut amb la teva força de voluntat i empenta, els esforços que has anat fent a lo llarg de la teva vida t´han conduit alla on ets ara, tenir la professio i la especial.litat que volies,
Es lo que somiaves quan tenies 17 anys quan anaves a aquella biblioteca alla on acaba el carrer Monterols, abans de entrar a la Facultad del carrer San Llorenç, i miraves amb il.lusio de veure algu que es seia al costat teu amb el llibres de medicina?
Segurament no ho sera, se semblara amb alguna cosa, la vida de vegades es complicada , pero quan realment saben el que volem i lluitam per aconseguir-ho se simplifica una mica, mai es tot color de rosa, ni hi ha rosa sense espines
Ptns
Se m'acudeixen tantes coses que dir, Rosa, que no se per on comencar. Tu i jo varem compartir pis, aixi que varem ser testimonis de l'esforc de l'altra. Recordo anar amb tu a estudiar a la biblioteca del Clinic, a vegades inclus amb l'Stefano, per allo de canviar una mica d'aires, cansades de veure les quatre parets de les nostres habitacions.
Jo sempre em vaig esforcar molt per a treure el maxim rendiment de les meves capacitats. Em sembla que es el que toca: si t'ha tocat un cervell que funciona, es el teu deure treure-li el maxim rendiment, perque si no, l'estas malgastant. Pero no tothom ho veu aixi. Un dia esperant a la Maria d'escola vaig tenir una discusio amb una altra mare. El seu fill va a classes de percusio, pero a casa no practica i la mare tampoc ho veu necessari, perque si fas un hobby 'ha de ser divertit i si has de practicar, ja no es divertit'. La Maria va a classes de trompeta i a casa practica mitja hora diaria de dilluns a divendres. Al mateix temps que fa grans progressos amb la trompeta (de veritat, li va molt molt be!), esta aprenguent que si vol fer algo be, s'hi ha d'esforcar. L'altre nen, en canvi, no sap ni el significat de la paraula esforc. Que trist!
Petons
Cati
haver! haver!
Gràcies pels ànims estimats.
No us coneixeu però els dos sou me Mallorca. La Cati és de Palma i el DIonís de Port de Pollença. Ja este presentats mallorquines en el mundo.
Ptns
Gràcies pels ànims estimats.
No us coneixeu però els dos sou me Mallorca. La Cati és de Palma i el DIonís de Port de Pollença. Ja este presentats mallorquines en el mundo.
Ptns
Publica un comentari a l'entrada