El civader

En l'època del gluten, el no gluten i la discussió de les pseudoteràpies jo vaig per casa amb un civader.
Que què és un civader (ara no sé si el diacrític de què manté o s'ha eliminat)? És aquella mena de bossa que porten cavalls, burros i mules penja da al coll per poder menjar la civada que porten.
Cosa de burros i mules...
Els cavalls són molt elegants i ajuden a far teràpia als humans...
Els burros han solucionat moltes feines: traginar, ajudara a portar a la Maria al pessebre, fer d'energia calorífica sostenible, també al pessebre, donar feina als que fabriquen enganxines del burro català...
És graciós que, les mules, que també han solucionat molt relacionat amb transport i ramaderia, van ser l'animal que la meva àvia va fer servir per explicar que les dones no havien de viure amb les seves parelles abans de casar-se. Jo intentant explicar: - Vius junts i així, si veus que no t'aclareixes, ho pots deixar. Resposta: - Només les mules es proven!!!

Altres expressions:
- Ves que n'ets de burro!
- Ets més mula!

Tornant al civader: com he de portar crosses per uns dies, per transportar coses per casa porto una bossa penjada al coll on hi fico el que he de menester. I sí, el civader em va bé.

Sé que escric amb censura doncs estem el ple judici del procés i jo parlo de coses banals com un civader. He de dir al món que em coarta l'escriptura el saber que han empresonat gent per rapejar i no a gent per magrejar o mangar diners a l'estat.

Fins aquí la represa del bloc!

F