Fakeaddicts

Resulta que, abans del COVID-19, la humanitat es relacionava a través del que deien la "xarxa social". Era la resposta a moments de solitud no suportada:
- "Ui, em sento sol, mmmm...a veure què diu X a l'Insta?"
No suportàvem els 3 minuts de soledat que tenies sense fer res mentre esperaves l'autobús i ""ens conectàvem.

Connectar amb persones a la vida real és instantani i pot ser dur: et poden generar rebuig, interès, atracció; et poden fer connectar amb la teva tristesa, ràbia, por.... I molts no volem això: volem un món-disney de purpurina i núvols roses on, malgrat un petit mal moment, acaba regnant la felicitat amb raigs de llum grocs i pardalets al voltant.

En COVID-19 ens manté a casa i és una oportunitat per fer-nos addictes a les xarxes. Ja ho hem fet d'anar-nos fent addictes a les coses que ens evadeixen: morfina, heroïna, cocaïna, alcohol, futbol, menjar, sexe i, ara, xarxes. Aplaudir i likes a la gent que va maquillada amb un vídeo editat per a eliminar els mals moments sense que ens passi pel cap que l'influencer pugui tenir hemorroides.

A dia d'avui s'ha vist que és superimportant ser un influencer i mostrar un bolso que val lo que els pares de la nena que s'ho mira guanyen en mig any treballant els dos o ser l'influencer en qüestíó i cobrar per penjar algo el que la teva germana cobra en tot l'any fent d'auxiliar de clínica.
Ara sí, els sanitaris som els heroïs del moment. Lady bug? Wonder woman? Dues especialitats-tesi-master-i-sensecontractefix? No ven, no?

Anul·lats els partits, s'han gastat minuts de tele mostrant com els esportistes entrenen a casa, a la seva CASA, i dient quanta ansietat dóna no poder mantenir la forma per als jocs olímpics o la champions...Al al següent dia, va ser més interessant, ens van mostrar futbolistes com feien un challenge que consistia en donar tocs a un rollo de paper de vàter...

Quan tot això passi no crec que la humanitat ho hagi après. Als sanitaris ens tornaran a tractar com servents amb menyspreu medieval de senyor feudal i els futbolistes tornaran a ocupar la meitat de les notícies: x
15 vegades el temps que es dóna a la notícia de gent que s'escapa del perill i l'agressió dels seus països d'orígen.

La foto és de la primavera passada

Crisis i pandèmies fins que aprenguem què val la pena a la vida.

Sense cap mal auguri i reconeixent l'oportunitat d'aprendre,

Fins aviat!