El temps en que la gent discuteix sobre si aquest dissabte van a l'Ikea o no és el que jo utilitzo per escriure al Blog.
Fins i tot m'imagino que a la feina podrien retreure'm que perquè faig això. En teoria hi ha algun moment en que puc fer coses not strictly related...espero.
Per fer-vos cinc cèntims dels dies a Uppsala/Stockholm podeu donar un cop d'ull al blog de ma germana (el que està aquí al costat, cliqueu Absolut Helen).
La veritat és que hi fa fred, això no és discutible...però és tant cívic i endreçat...! Hi havia una caseta de fusta al mig d'Estocolm, damunt d'una senyal de trànsit que hi deia "for urban birds" vaja, una gabieta per moixons urbans...també ha baixat del tren un conill en una gabieta per que el deuen haber portat de cap de setmana, oh! que cívic! A les maduixes hi els hi diuen "enanitos de la terra"...és que són graciosos...
Com graciosos també ho som nosaltres... D'anada vam anar en Busi
ness i vaig fer una mica de Mr Bean...ja ho tinc això quan em relaxo.
Entre tots hem fet bastant bon paper al Nord d'Europa. Hem tingut sort que no ens van confiscar els panellets ni la llangonissa de Les Borges, ni els entrepans de paté de la Vall de Boí ni els de pernil dolç del Quesu...tot això no deu ser considerat poducte potencialment bombògen(=dit d'allò que pot generar una bomba).
Fins i tot m'imagino que a la feina podrien retreure'm que perquè faig això. En teoria hi ha algun moment en que puc fer coses not strictly related...espero.
Per fer-vos cinc cèntims dels dies a Uppsala/Stockholm podeu donar un cop d'ull al blog de ma germana (el que està aquí al costat, cliqueu Absolut Helen).
La veritat és que hi fa fred, això no és discutible...però és tant cívic i endreçat...! Hi havia una caseta de fusta al mig d'Estocolm, damunt d'una senyal de trànsit que hi deia "for urban birds" vaja, una gabieta per moixons urbans...també ha baixat del tren un conill en una gabieta per que el deuen haber portat de cap de setmana, oh! que cívic! A les maduixes hi els hi diuen "enanitos de la terra"...és que són graciosos...
Com graciosos també ho som nosaltres... D'anada vam anar en Busi
ness i vaig fer una mica de Mr Bean...ja ho tinc això quan em relaxo.Entre tots hem fet bastant bon paper al Nord d'Europa. Hem tingut sort que no ens van confiscar els panellets ni la llangonissa de Les Borges, ni els entrepans de paté de la Vall de Boí ni els de pernil dolç del Quesu...tot això no deu ser considerat poducte potencialment bombògen(=dit d'allò que pot generar una bomba).
Estimats, us desitjo una bona setmana.
Per cert, si poso una foto d'algú de vosaltres i no hi voleu sortir, m'ho dieu i la trec.
5 comentaris:
Rosa,
Arribo al teu bloc després d'una recomanació entusiasta de l'Ana Tarragona (via e-mail). Per què collons no ho sabia jo que tenies un bloc? I per què collons no ho sabia, sobretot tenint en compte que és collonut, divertit, sincer i que (com diu l'Ana) respira l'esperit Prieto-Butillé per tots els bits i els bytes.
Ah, a mi Morby Dick em fa pensar en un membre viril extremadament pàlid. Cadascú lu seu!
Un petó,
Marc Arza
M'alegro que et caséssis i espero que progressis adequadament (4?). M'alegra que això et distregui una estoneta.
Un petó
R
Hola Rosa,
M'he posat el teu blog a favoritos i penso consultar-lo sovint, o sigui que si no l'actualitzes tindràs un tabanot que t'ho farà saber (o sigui un servidor)
Trobo bonic que escriguis un blog. A mi em costaria això de deixar anar coses meves a la inmensitat de l'espai cibernètic. Però suposo que deu ser com tirar-se a una piscina, oi? (Crec que aquesta última frase entra de ple en la categoria de freak que deies)
Espero que ens poguem veure molt aviat fora del blog, quan et deixi la vida frenètica de blogger ( al teatre que no vàrem poder anar? )
Petons,
Dani
OK Dani, porser un dia hi surts tu...
OK Dani, porser un dia hi surts tu...
Publica un comentari a l'entrada