Qui m'ha robat el bròquil?

Fent al.legoria a aquests llibres com "¿Quien me ha robado mi queso?" us diré que he trobat el bròquil que em pensava que m'havien robat.
La setmana passada em vaig portar bròquil bullit per dinar. Per feina no me'l vaig poder menjar i me'l vaig deixar en una nevera. Em pensava que me l'havien robat (la carmanyola és nova, la bossa que l'alberga molt mona,...té una explicació coherent que algú em robi el bròquil) doncs avui l'he trobat. No m'atreveixo a obrir-lo però ja l'he trobat.
És graciós aquests llibres d'empresa com el del queso que el que fan és una barreja de psicologia i pensament màgic de l'estil El secret. Alguna cosa deu haver-hi que, si penses en positiu, tot ho veus positiu.
Us comunico que estic molt contenta per haber recuperat la carmanyola. Ssssuperpositiva, osea.

Dit això, faré una sèrie de relats curts a mesura que en tingui el guió.
La sèrie es titula:
Lo barato es car o l'història de la meva vida. (LBEC)
Capítol 1: (No vé a ser més que un seguit dels texans i del futong).
L'altre dia havia d'anar de barbacoa a Vic i, en no tenir cotxe, vaig agafar el tren. Pla: anar fins a l'estació de tren amb moto i allí pujar cap a Osona.
Vaig prendre el casc de la moto a la mà i en posar-lo a l'estanteria vaig pensar: A veure si te'l deixaràs?
Tot llegint la Vanguàrdia em vaig abstreure i en el moment de baixar, evidentment, em vaig deixar el casc de la moto al tren. De moment és irrecuperable (a objectes perduts no en saben res).
Com que ja m'havia deixat un casc i els guants de la moto feia uns dies al tren i no els vaig recuperar, aquets casc era nou i tenia 2 mesos de vida (110 euros).
Hauria estat més còmode i bagggato (com els que no són el Cristiano Ronaldo...ho entendreu els polo-cracovioadictes) pujar en taxi a Vic......¿no?.




PTNS

Principi d'incertesa de Heisenberg

He anat a veure una obra de teatre sobre física. Eren dos físics Heisenberg i Bohr, alumne i mentor, que postmortem disutien sobre si un físic tenia el deure moral de protegir l'utilització de l'energia atòmica per a fins de guerra. Es troben després de morts, després de la guerra, després que el país del primer ocupés el país del segon...Vé a dir que les discusions de jardí entre dos físics van poder determinar que Alemanya no tingués la bomba atòmica i evitar que Hitler la posés a la seva estanteria de joguines.





Ha estat una obra densa, ben treballada, només a càrrec de tres actors, amb una primera part de de dues hores i una segona de 55 minuts. Amb aquestes dades del temps de durada i la intensitat de l'obra vull fer reflexionar sobre les postures a prendre en quant els estímuls que recollim mentre caminem per la vida. Pots triar "La reina del pueblo": Belen Esteban o, de tant en tant, alguna cosa més.


Aquesta és una de les obres dures, complexes, que et fan reflexionar sobre els valors humans i la força directament oposada que són els interessos polítics.


M'explico: Cada físisc podia treballar o no per a construir la bomba atòmica. Moralment no ho havien de fer cap dels dos però políticament, si tu no ho feies pel teu país, els altres ho feien pel país contrari...i tu i els teus moririeu.





La política no havia de servir per tenir la manera menys dolenta d'admistrar el poder?





Perquè agafen a l'Hospiltal de Santa Tecla al Carod Rovira d'assessor cultural a un sou mensual de 6000 euros? És veritat?





Senyors, jo tinc el nivell D de català, sé cosetes de teatre i de física, encerto moltes preguntes del Trivial, sé reparar una ferida cardíaca...potser em podrien agafar a mí com assesora de cultura d'un hospital...ho faria en l'estona que queda entre dues operacions (que de vegades és molt llarga).
Ho penjo amb demora però ho penjo.



Aquesta aclaridora imatge del principi d'incertesa és de la Viquipedia


Ptns

Overdose

Sobredosi d'estímuls gratificants aquest cap de setmana de primavera en que tenia mig planejat anar al Delta a passejar i fer fotos...
Per una part m'he quedat a la república diogenista independent de casa meva i he fet bastanta neteja (se'n pot fer més però pel que jo sóc ja està prou bé).

Per altra, vaig renir una posada al dia amb el Salva alhora que inauguràvem l'estiu amb el primer bany al mar. Vam tancar la posada al dia amb una ensaladilla russa, unes croquetes, unes tallarines i una mica de pa amb tomaca.

Impressionant el fet que he assistit a dos espectacles excel·lents:
El musical Oliver Twist. Tercer musical dels teianencs, fantàstics, amb una qualitat extrema per tractar-se aficionats (un és mestre, l'altre cap de l'UCI d'un hospital, l'altre treballa a la Caixa, l'altre a l'empresa familiar, els nens van a l'escola, ...). Et fa emocionar i tot.
Cal dir que he tingut el privilegi d'assistir als altres dos musicals que han representat: Jesucrist superstar i Els miserables i per poc que pugui no em perdré el pròxim. Obligadament ho hauré de posar a recomanacions - aquí al costat.
Una representació superba del Big Banana Reunion. Ha estat a fora de l'auditori, amb sol brillant de primavera a BCN, amb un vermut negre amb gel a la mà, amb perfecta qualitat de so i amb l'energia que desprenien els 20 components entre els quals hi ha en Joan cosinet Terol. Molt autèntic i molt professional.
Música amalgamada per nois joves que han tingut l'oportunitat de conèixer, estudiar i desenvolupar música com a ells els agrada. Jazz no sé quin subtipus (groove?) però que jo, que ja tinc una edat, he entès sense problemes (Coses bones de néixer i créixer envoltada de música...gràcies Pape).

Com veieu si em deixen un cap de setmana lliure de guàrdies el sé disfrutar a l'extrem.

Espero que no ho senti ningú d'aquest món dels que si no coves les hemorroides el cap de setmana treballant a l'ordinador et consideren un professional menyspreable...

Tranquils que aviat obriré la meva consulta de Psicoproctologia . Continuarà...

Escatxigar i procrastrinació

Dues paraules que he après recentment.

Per una part, escatxigar ho diuen a Lleida (deu ser un localisme) per dir esquitxar.

Per l'altra, procrastrinació és allò de deixar les coses per més tard per falta de decisió. Ho he descobert en un llibre de PNL que em vaig comprar per St. Jordi. Es veu que porto practicant-ho bastant temps.
També diuen que l'impacte de l'estil de comunicació depèn un 55% de l'expressió facial, la postura corporal i els gestos, un 38% del tò de veu i només un 7% de les paraules... i m'ho crec.

Només és un apunt.

Rosa