La setmana passada em vaig portar bròquil bullit per dinar. Per feina no me'l vaig poder menjar i me'l vaig deixar en una nevera. Em pensava que me l'havien robat (la carmanyola és nova, la bossa que l'alberga molt mona,...té una explicació coherent que algú em robi el bròquil) doncs avui l'he trobat. No m'atreveixo a obrir-lo però ja l'he trobat.
És graciós aquests llibres d'empresa com el del queso que el que fan és una barreja de psicologia i pensament màgic de l'estil El secret. Alguna cosa deu haver-hi que, si penses en positiu, tot ho veus positiu.
Us comunico que estic molt contenta per haber recuperat la carmanyola. Ssssuperpositiva, osea.
Dit això, faré una sèrie de relats curts a mesura que en tingui el guió.
La sèrie es titula:
Lo barato es car o l'història de la meva vida. (LBEC)
Capítol 1: (No vé a ser més que un seguit dels texans i del futong).
L'altre dia havia d'anar de barbacoa a Vic i, en no tenir cotxe, vaig agafar el tren. Pla: anar fins a l'estació de tren amb moto i allí pujar cap a Osona.
Vaig prendre el casc de la moto a la mà i en posar-lo a l'estanteria vaig pensar: A veure si te'l deixaràs?
Tot llegint la Vanguàrdia em vaig abstreure i en el moment de baixar, evidentment, em vaig deixar el casc de la moto al tren. De moment és irrecuperable (a objectes perduts no en saben res).
Com que ja m'havia deixat un casc i els guants de la moto feia uns dies al tren i no els vaig recuperar, aquets casc era nou i tenia 2 mesos de vida (110 euros).
Hauria estat més còmode i bagggato (com els que no són el Cristiano Ronaldo...ho entendreu els polo-cracovioadictes) pujar en taxi a Vic......¿no?.
PTNS
5 comentaris:
ja n'hi ha prouuu!
t'has de comprar un cordillet per les coses que et deixes... i fer cas al pape. lo barato és car. Per anar massa mudat mai quedaràs malament.
Elena, quan vagis acelerada i dormis 4 nits alternes a la setmana fora de casa veuràs que perdre el casc és el mínim que em pot passar. Sort que el cap va enganxat al cos de forma natural que sino...
erò gràcies pe la tècnica del cordillet (en deuen vendre a l'Ikea...segur)
jo ja comprare una cadeneta dor...q sortira millor q anar a ikea. jo quan massec compto les coses q porto penjant, i quan marxo repasso el num. varien entre 3 i 7 ....
Gràcies anònim. Totes les suggerències són benvingudes.
Rosa, per que et sentis un poc millor: aquesta setmana vaig perdre una jaqueta, o aixo pensava jo. Com que era impossible que l'hagues deixada a l'escola (hagues posat la ma al foc), em vaig imaginar que m'hauria caigut del cotxe quan l'estava carregant a davant el Lidl. Doncs ahir en arribar a l'escola, quan anava a penjar la jaqueta que portava, alla estava la que havia perdut... penjadeta des de feia dos dies. Es l'stress, Rosa i tenir cinc mil coses al cap.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada