Ha estat una obra densa, ben treballada, només a càrrec de tres actors, amb una primera part de de dues hores i una segona de 55 minuts. Amb aquestes dades del temps de durada i la intensitat de l'obra vull fer reflexionar sobre les postures a prendre en quant els estímuls que recollim mentre caminem per la vida. Pots triar "La reina del pueblo": Belen Esteban o, de tant en tant, alguna cosa més.
Aquesta és una de les obres dures, complexes, que et fan reflexionar sobre els valors humans i la força directament oposada que són els interessos polítics.
M'explico: Cada físisc podia treballar o no per a construir la bomba atòmica. Moralment no ho havien de fer cap dels dos però políticament, si tu no ho feies pel teu país, els altres ho feien pel país contrari...i tu i els teus moririeu.
La política no havia de servir per tenir la manera menys dolenta d'admistrar el poder?
Perquè agafen a l'Hospiltal de Santa Tecla al Carod Rovira d'assessor cultural a un sou mensual de 6000 euros? És veritat?
Senyors, jo tinc el nivell D de català, sé cosetes de teatre i de física, encerto moltes preguntes del Trivial, sé reparar una ferida cardíaca...potser em podrien agafar a mí com assesora de cultura d'un hospital...ho faria en l'estona que queda entre dues operacions (que de vegades és molt llarga).
Ho penjo amb demora però ho penjo.
Aquesta aclaridora imatge del principi d'incertesa és de la Viquipedia

Ptns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada