dimecres, 4 de maig del 2011

Escatxigar i procrastrinació

Dues paraules que he après recentment.

Per una part, escatxigar ho diuen a Lleida (deu ser un localisme) per dir esquitxar.

Per l'altra, procrastrinació és allò de deixar les coses per més tard per falta de decisió. Ho he descobert en un llibre de PNL que em vaig comprar per St. Jordi. Es veu que porto practicant-ho bastant temps.
També diuen que l'impacte de l'estil de comunicació depèn un 55% de l'expressió facial, la postura corporal i els gestos, un 38% del tò de veu i només un 7% de les paraules... i m'ho crec.

Només és un apunt.

Rosa

4 comentaris:

Cati ha dit...

La segona paraula la coneixia en angles, procrastination. Procrastinating es el que faig en aquests moments: fer el tonto per internet en lloc de corregir examens...
Petons,
Cati

Anònim ha dit...

com q les cortines de likea han estat procastrinades, o ja a la porta amb el ticket enganxat x canviarl-les, crec que. LO BARATO TACABA SORTINT CAR es meereix un altre post en unfutur properr!!

Rosa ha dit...

Besets a les dues. Aviso que he llençat uns apunts de cardiologia...i de salut mental...i alguns altres paparets que tenia per allí

Besets a les tres

Cati ha dit...

Hi ha una paraula en angles que m'agrada molt i que a tu, Rosa, et ve benissim. Es tracta del verb 'to misplace'. Aqui diriem simplement "perdre", pero els anglesos l'utilitzen per aquelles situacions en que no trobes una cosa no perque l'hagis perduda sino perque no saps/ no t'enrecordes d'on l'has posada. En fi, la questio es que potser que l'hagis perduda, pero aixi sona mes light i menys dramatic.

Petons