L'enfrontament entre els que es regeixen per convencions i els que es regeixen per sentiments entre els que hi havia un pintor.
Essent usuària, mentre feia rehabilitació, ahir vaig assabentar-me pel damunt que la filla de la Rociíto li ha fet el mateix que ella: ha dit que no volia saber res de la seva mare (o alguna cosa així doncs no he fer recerca per a constatar la veracitat de la informació). Avui, he tingut la sort de sentir una conversa de dos pacients que parlaven dels metges: "Total, pa lo que hacen, si no te hacen ná!".
Aquests dos temes tenen relació doncs avui m'han fet una visita una parella de pintors. Hem parlat de coses normals i d'altres es parlen el món regit per convencions. Cada vegada més crec que el què alimenta l'ànima alimenta el cos. Amb un cos sa o relativament sa aconsellaria que la gent alimentés l'ànima. Ja amb sobretaules amb amics, amb converses inter-generacionals, passejant, observant i apreciant un quadre en silenci ja escoltant o llegint alguna frase que et convida a la reflexió.
Entenc que si tens problemes de salut greus, veure un quadre no et millora però sí que ajuda si, a la vida quotidiana prèvia a la malaltia, buscaves els teus moments per alimentar l'ànima. És aquesta ànima enriquida la que es mantindrà si la resta s'ensorra. Va bé la reflexió per no caure "Como una ola" en el conjunt de crítiques quotidianes improductives i subtilment nocives.
Per fer honor a l'ola us penjo La gran ola de Kanagawa (de Katsushika Hokusai 1760-1849) que és un dels quadres que més m'ha agradat. Està al MOMA de NYC però el vaig veure en una exposició del Japonisme al Museu Picasso. A més resulta que Ramón Casas s'hi va inspirar quan va pintar el saló dels convidats de l'Hotel España).
El quadre le Le Moulin de la Galette és del Picasso.
2 comentaris:
Hey Rosa!
Com te trobes?
Que tal la recuperació?
He llegit el teu comentari de la conversa de dos pacients que parlaven dels metges: "Total, pa lo que hacen, si no te hacen ná!"
i m´ha recordat un acudit de fa molts d'anys que deia així:
Arriba el Bon Jesus com a nou metge del Hospital del Mar, aten al seu primer pacient/client que resulta ser un paraplejic amb cadira de rodes, i li diu:
B.J. Que et passa?
P. tinc seccionada la medul·la espinal a nivel de la L1, i arrel d'això no puc moure les cames.
B.J. Aixecat i camina
El pacient se aixeca i es possa a caminar
Al sortir de la consulta una altre pacient li demana: Que tal el metge nou?
el pacient sanat respon: Igual que els altres ni m'ha tocat
Petons maca
Que durillo!
Ptns
Publica un comentari a l'entrada