 |
| Portrait of Dr. Boucard. Tamara Lempika,1929 |
Em va fer reflexionar sobre el canvi d'opinió que jo tenia en vers la investigació. Si abans ho trobava un rotllo, després de la tesi, ho vaig trobar fascinant. Qui ho anava a dir!
Recordo que un dia algú em va dir que la investigació que fèiem els metges tenia menys valor. Clar, no sempre és investigació bàsica, no sempre té condicions estàndard, pot tenir biaixos que no es donen en condicions de laboratori,... Però algú ho ha de fer: saber què passa a la gent. Els treballs d'investigació en humans no són ni experiments que els utilitzen com conillets d'índies ni un recull de dades de "coses que passen als pacients i en trec quatre percentatges".
No vull enrotllar-me més ja que, si no sou de ram o no feu investigació, aquest tema us avorrirà.
(Per cert, el Dr. Boucard va aïllar el Lactobacillus acidophilus de la fempta humana, en va fer un producte per al diarrea i es va fer ric: I+D de fa 100 anys).
Això em porta a pensar en un amic físic que treballa en meteorologia, en altres físics més familiars, en el meu director de tesi, en col·legues-drs-amics que admiro, en un oncle amb la tesi en història, en un amic que treballa en teoria de jocs, en una amiga economista, en un amic infermer que fa tesi, en un amic enginyer que s'ho curra a casa,... Molta gent treballa seriosament.
Per una part, la investigació té poc suport econòmic i, per l'altra, no se li dóna la importància que té. Vull deixar linkat un article que hi havia a El País avui que reflexa com no es fa cas als científics ni las seus treballs a diferents escales (és una mica llarg però el podeu llegir en diagonal).
No em deixa de sobtar aquest país nostre on si treballes a mitges i passes del tema cobres el mateix que si treballes bé, ets responsable i t'impliques. Segur que els que saben filosofia deuen tenir una o més explicacions però jo no en sé.
Aquí us deixo una altre quadre. Aquest està al Albright-Knox Art Gallery, Buffalo, NY, US. Era l'època fosca de Matisse en que anava malament de diners perquè no venia prou.
 |
| A glimpse of Notre-Dame in the late afternoon. Henri Matisse, 1902 |
2 comentaris:
Jo he de dir que a mi la investigacio mai me va apassionar. Me n'alegro d'haver acabat la tesi i n'estic orgullosa, pero no repetiria l'experiencia. En canvi he de reconeixer que gràcies a la investigació he après moltes coses que ara encara faig servir: com trobar i manejar dades, presentar resultats i escriure un article científic. El que si m'apassiona es ensenyar: no només perquè no em canso mai del contacte amb els estudiants, sinó també perquè em permet veure els resultats de la meva feina dia a dia, cosa que amb la investigació no passa. Lo curiós es que dubto si hauria acabat donant classe si no hagués triat la investigació primer. I es que la vida esta plena de sorpreses.
Un petonet des de Maastricht
Cati
Cats,
Crec que on ara estàs, com ho fas i el rigor amb què ho fas està clarament influït per la investigació així que, a part de la satisfacció que t'ha donat, en celebro les qualitats adquirides.
Una besada
Rosa
Publica un comentari a l'entrada