Si bé el bloc és un homenatge al friquisme (no puc deixar de fer honors a tal branca de la filosofia) avui hi haurà una part freaky i una seriosa.
L'any passat vaig tenir un moment freaky en que vaig pensar en apuntar-me a una activitat extraescolar. El dilema era Taekwondo vs. aprendre a dibuixar còmics.
Per una part, el Taekwondo m'aportava exercici físic i habilitats en defensa personal. El mestre em va animar amb la frase: "¡No te preocupes! ¡Mi tío Alberto, de 80 años y que tiene EPOC, también lo hace!". Amb les guàrdies veia una mica difícil el compromís de dues hores tres vegades a la setmana.
Per l'altra, el còmic m'aportava creativitat i d'esbarjo mental (jo creia).
Per això estan els amics que t'ajuden en moments difícils: "-Teresa! Que no sé si apuntar-me a dibuixar còmics o a taekwondo!"
Em vaig apuntar a Còmic. Vaig pagar matrícula i només hi vaig anar un dia!
No hi podia anar perquè necessitava el temps per un màster de seguretat clínica i qualitat assistencial(!) al qual també em vaig "apuntar".
Bé, coses que passen.
Això lliga amb el missatge seriós: els amics hi són però en situacions adverses els perceps en plenitud.
![]() |
Nota de la meva neboda de 6 anys que jugava a alguna cosa i havia d'enviar un missatge |
El millor regal que m'heu fet no es pot embolicar: el suport, l'energia i el sentit de l'humor. Gràcies!
Bé, cari amici, per tancar el tema amb friquisme de categoria us diré que, just ara que no puc moure'm m'agafen ganes de ballar samba, fer ju jutsu i una partida d'airsoft...Com ho veieu? És prou freaky o us decebo?
*Curiositat que he trobat per internet un bloc on, entre d'altres coses, hi ha una entrada on es fan il·lustracions d'un centre de recerca...(cosa que lliga el curs de còmic amb el post anterior)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada