Pastilleros

A finals dels '80 i principis dels '90 hi havia els Pastilleros. Eren gent que consumia drogues en forma de pastilles (jo no n'he vist mai cap de pastilla d'aquesta mena). Hi havia allò de La ruta del bacalao que era un camí per discoteques de la Comunitat valenciana on sonava un soroll que li deien àcid o música màquina i es veu que hi havia bastant de consum.

En aquelles èpoques, els venedors mai em van oferir pastilles, tripis ni cocaïna. Em pregunto per què. Devia fer cara de monja, de poc marxosa,...no ho sé. Recordo que em preguntava: "com la gent pot consumir cada setmana? jo no m'ho podria pagar!". Bé, això és el passat molt passat.

Aquesta intro és per dir que fa un mes que sí sóc pastillera. Va resultar graciós que l'altre dia, en un sopar d'aquest que es fan en les vacances de Nadal, vam fer una ronda de pastilles la meva mare, una amiga seva i jo. A veure, era dexketoprofè, però no deixa de ser pastilles.
Dins de la línia de pastilles tinc dos referents en el model de seguir la pauta mèdica. Ja sabeu que sovint parlo dels meus avis doncs hi tornaré. El que va viure 103 anys feia veure que es prenia les pastilles però les tirava a les plantes. L'altre avi, buidava tots els blísters de pastilles dels diferents fàrmacs que s'havia de prendre en una caixa de fusta tallada i cada dia se'n prenia una de forma aleatòria, la que sortís.